No tinc del tot clar que Cambra de la tardor, un dels poemes més famosos de Gabriel Ferrater, sigui o no un poema d'amor. Com a mínim es atípic i en els versos s'hi barregen altres coses, enriquint aquesta peça magistral del poeta de Reus. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?
Potser que en aquest poema s'hi resumeixin les obsessions i els temes centrals de Les dones i els dies, que aplega l'obra revisada de Ferrater: les dones (l'amor), el pas del temps, l'art.
Jo no em canso de demanar que es llegeixi aquest home, de reivindicar el seu llegat poètic, un dels pocs, massa pocs, realment grans de la història recent de la literatura catalana. A qualsevol bona llibreria trobareu els llibres de Gabriel Ferrater, como a ebook encara no le sabut trobar.
Jo no em canso de demanar que es llegeixi aquest home, de reivindicar el seu llegat poètic, un dels pocs, massa pocs, realment grans de la història recent de la literatura catalana. A qualsevol bona llibreria trobareu els llibres de Gabriel Ferrater, como a ebook encara no le sabut trobar.
Afageixo tres videos. Un és de Lou Reed recitant "Cambra de la Tardor". Això seria com si el Papa de Roma recités els meus poemes. Els altres també és molt, molt ben trobats. I aquí us deixo amb la música, la música del poema. In memoriam de Ferrater.
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Tens raó, en aquesta cambra sembla que es concentra tot l'univers de Ferrater. És un dels poemes que no em cansaré mai de rellegir. Com diu el poema: "que lent el món", potser amb el temps el trobarem en ebook, segur. Com això del Papa de Roma... ;)
ResponderEliminarQue lent el món... Per cert, que els poemes de Ferrater no els he trobat ni en pdf ni en epub, etc. Com pot ser que no estigui en ebook? En fi, que lent el món.
EliminarEm fa tant de respecte, encara ara, Ferrater, que no sé què dir-ne.
ResponderEliminarÉs un dels pocs grans poetes, grans, que han escrit en català en els darrers 50 anys. S'hi poden afegir molts pocs en aquesta llista, tot i que sé que no els he llegit a tots, que en poden haver que no han arribat a la superficie.
ResponderEliminarCambra de tardor és una maravella, "Que lent el món". L'amor, el temps, el món, la mateixa poesia. En fin, què pot afegir un enamorat de Ferrater?
a mi m'agrada especialment en Gabriel Ferrater, un gra poeta, gran critic, gran professor i mai ben prou valorat i entès .....
ResponderEliminarSí, mai prou valorat i entès. Resulta incomprensible, oi? Ferrater és un homenot.
ResponderEliminar* per cert: havia escrit "cambra de tardor" i és "cambra de la tardor".
Salut.
Impresionanttttttttttttt...
ResponderEliminarOstres, no el coneixia, que bo.
Gràcies.
Proposo Ferrater com a president de la Generalitat. Fins i tot els morts ho farien millor. Salut !!!!
ResponderEliminarEn aquest poema a qui es dirigiria el jo poètic? Tinc aquest dubte.
ResponderEliminar