Un poema sobre el desig, que s'apropa i sovint, marxa fins indrets on no hi arribes mai. Tot són mitges paraules...
NO EM MIRIS
NO EM MIRIS
Des de que em va tocar
la lluna de novembre
sóc tot fet d'aigua.
L'estómac de pedra rodona,
els cabells blancs desfilats,
el marbre creixent, creixent.
La música que lliscava
lluny de mi s'ha m'escola
lleu, dels oïdes fins al cor.
La sang davalla violenta,
respiro per les entranyes
pels peus, l'aire em penetra
m'obro i m'esmicolo
com una finestra, com un mirall
es rendeix a la nit.
Igor Kutuzov
Mai m'habia decantat per llegir poesia en català. Y trobo que en aquest espai ho fas molt bé i amb articles interessants.
ResponderEliminarSalutacions poeta.
Ostres! Poeta! Això sí que és una recompensa.
ResponderEliminarM'agradaria ser-ho. Potser ho sóc ja. Potser em falta una mica.
La teva paraula em recomforta.
Salut.