Hector Bofill, poemes cyborg

El massa imparable Hèctor Bofill, pertanyent a aquest grup literari que s'ha repartit tants i tants premis a si mateixos. Al llibre de poemes La Reconstrucció de l'Aristocràcia, l'escriptor Hèctor Bofill aconsegueix dos coses difícils en el panorama de la poesia catalana contemporània, de color més aviat gris ciment. Aconsegueix renovació, sorpresa, i aquella sensació que té el lector algunes vegades, semblant a “però què collons és això”.

Sí, Bofill fa ciberpoesia, cosa no gens fàcil i valenta. El resultat: a estones brillant, a estones sense cap ni peus. Perquè a mi, la fortalesa on s'amaga Makiko, per molt simbòlica que sigui, em pertorba tant com trobar els plats bruts; no gaire. A vegades sembla fer No Poesia o a vegades sembla voler viure lluny del lector.

Ho recordeu? Els primers escamots

van desplegar-se pels territoris

de l'entropia (...)

Viure era el gust de crepuscle

que tenia la sang abans d'assecar-se.

!'1kèpaixa?? Us podeu preguntar. Però, a voltes, resulta més que curiós, quan escriu:

La Nit es descrostava. Escoltàvem

el tumult dels cyborgs pretorians

que esbotzaven les combinacions

de les cabines i arrossegaven

les donzelles pels canells abans

de posseir-les (...)

Bé. És millor aquest fragment que molts dels poemes repetitius del Miquel Martí Pol, l'home que afegia sucre i llàstima a tot arreu.

Modern si que resulta, (al·leluia!) i algun cop entenc alguna cosa i el que entenc ho puc traspassar al món que conec. Aquest fragment es podria aplicar a qualsevol guerra.

Quan els generals ordenen l'ofensiva

els primers plebeus s'afegeixien al flux

de la terra. Cauen en la primera onada,

els rais no arriben encara a la platja (...)

Són sacs abandonats al peu de les muralles.

Bé, a mi m'agrada. La pregunta és: és poesia això?

El gran factotummaternosequè, Miquel de Palol, al fals pròleg “no sé què escriure avui” del llibre, ens diu: «la veritable feina d'un poeta és elaborar una obra mestra, i a qualsevol que emprengui res que no impliqui un assalt a la perfecció, més li valdria posar-se a pelar patates.».

Ni La Reconstrucció de l'Aristocràcia és una obra mestra, ni Palol no ha escrit mai cap obra mestra, apart de ser rimbombant com una cantant d'òpera afectada.

Recomanable el llibre? Només per fans d'Enki Bilal, entre els que m'incloc.

Tornar al blog Antigua Vamurta