Segon poema de la IIº Secció del poemari "4 Patis".
Una poesia sobre la vida, la mort, la terra i el cel. Metafísica?
EL PLA DELS ALBATS
Vam deixar els grans murs enrere,l’altiplà pedregós s’obria.Davant, tota la sequedatdel vell arbust mediterrà,les espurnes de la ginestasobre una verda aquarel·la,esbarzers lligats a la terra.Caminàvem tots tres ben juntssota núvols prims i esquerdatscap amunt, seguint les esteles,tiges d’argent d’un petit temple.Quatre parets irregularsquatre parets surant al vent,les veus dels morts desarreladesque deixaren aquesta casa.Les portes eren ben obertes.Tu vas sortir corrents. L’Altar,treva i les humides penombres,palpar la teva llum carnosafer lliscar els dits sobre la pedra,la blanca pedra foradada.Tornàvem rient a la plana,els punts verds morint-se molt lluny.Algú parlà d’una necròpolis.Seguírem un camí de sorratortuós, fil entre dos mons.Al est, la vall del mar, al sudla ciutat dels vius, a l’oestles llenques llaurades pels homes,molt al fons el bressol de llums.Els secs xiprers marquen les fitesfins que arribem a l’esplanadaon s’acaba el nostre camí.Dibuixant un penya-segatun mascaró de tou granit,el llarg cos de pedra estirant-sedins l’espai dels dies i nits.Ningú ens havia avisat.Obertes al cel, trepitjàvemla constel·lació de tombes,llits d’infants perforant la roca.El Pla dels Albats,negra pluja omplint els buits.Trasbalsada, tu, la petita,vas dibuixar cercles a l’aiguaestancada, emmirallant-tea un passat que és fidel.Preguntant quan ens marxaríem,vas voler saber els futurscapbussant-te al llac del tresor.Una mentida per pregunta,una promesa per record.
Igor Kutuzov
Per un moment m'he trobat també caminant! ;)
ResponderEliminarPetons.
Es molt bo.
ResponderEliminarSempre son bons. Sempre.
I a més es llarg como li agraden a l'Aina.
Ostres, qué bé que us agradin els poemes. Aquest és dels meus preferits, tot i que els quatre gats que han llegit els poemes de 4 Patis mai el destaquen.
ResponderEliminarGràcies per la visita.
La lengua catalana es de por sí poética y musical. La lectura de este poema, por ejemplo, lo confirma. No sólo he podido traducirlo bien al castellano, sino que está en la línea de las letras de los mejores cantautores catalanes.
ResponderEliminarUna abraçada del Federico, Igor.
Hola Fepete. Me alegra en sobremanera saber que algunos usan el traductor. No es perfecto ni mucho menos. Va bien para poemas sencillos con palabras sencillas. Pero bueno, mejor que nada sí que es.
ResponderEliminarEspero que vuelvas por aquí.
Un abrazo d'en Igor.