Poema de Nadal

Home lliure... Papasseit.

S'acosta el Nadal i volia recordar un magnífic poema curt d'en Papasseit. No és una poesia de Nadal típica. Hi ha altres coses, altres reflexes. Alegria i recordatoris. Per això m'agrada tot i la tragèdia, tot i els temps que fan tan vigents aquests versos.

Suposo que presentar a Joan Salvat-Papasseit és como voler presentar una alzina del bosc. Tothom l'ha vist, la seva olor ens acompanya. Recordar que fou autodidacte i que en els seus poemes l'accent social hi fou fort. A més, com avantguardista, arriscà i força. Una mica tot el que ara no és fa prou sovint. Per a mi és un model. La seva mala salut se l'emportà a una tomba essent massa jove.

Poema de Nadal

Sento el fred de la nit 

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Evidentment, l'obra d'en Papasseit és rica, amb l'accent social, experimental. Sobretot vital. Al següent poema reconeixareu la petja d'aquest artista a poetes posteriors. En Martí Pol n'és un exemple.

Dona’m la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                    bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                    miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                    bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

I aquí deixo un vídeo de Joan Manel Serrat cantant poemes de Papasseit.

Visita el blog Antigua Vamurta