Poesia nocturna, un poema a la nit. La poesia NIT és un cant a la màgia d’aquest estat absolut, la nit.
 |
| Nit, by Igor. |
Poema Nit
Es despenja flonja pel bosc de cabells
a les fosques llisca el silenci de l’aigua,
les parpelles closes somien finestres.
Onatge de queixes, imatges i vidres
surant a l’aroma del vespre adormit,
el cor desvestit per corrents subterranis
No sóc el d’avui, ja recordo les rutes.
Colpeja les membranes del cor, on ets?
Al carrer molt ample i sense nom, la nit,
on milers arriben, diluint-se. Tornen.
Ressona la cançó de bressol. On era?
Aquí, tan a prop! Recosint les llegendes
que em calmen les mans retorçades d’avui.
També aquestes flors que s’encenen i s’allunyen
deixant reguerots de deixalles. Fins mai!
La nit fa ploure matisos, la brisa
creix, molsa a les oïdes, una melodia peculiar
no preguntes però van arribant respostes
més respostes morint a la sorra molla.
No et molestes en recollir-les, com petxines,
totes les que has anat deixant aquí i allí.
Crec que és la brisa i aquesta música
que flota per anar elevant-se fins dalt,
arrapant-se a les parets del pati, creixent.
Els grisos morts que tant estimo
a la ciutat dels colors, l’amor del port
pujant fètid i vital, tolls envernissats amb llunes
les veus que es van perdent en el temps,
fusta negrosa d’una taula, bar de mitjanit,
les passes besant carrers torçats, Casc Antic,
el jardí de llums, bombetes solitàries de pensió,
reflux de l’ària al llarg del Passeig enlluernat
obrint l’iris, calant a les mandíbules obertes.
Sagnes perquè morir és la continuïtat,
les façanes ensorrant-se, el jo silenciat, somnis,
les distàncies que la nit exhala en un salt.
Igor Kutuzov.
 |
| Poema nit, by Igor. |
