Es pot llegir com es vulgui, és clar. Va ser escrita quan la meva dona estava embarassada.
Des d'un Abisme
Igor KutuzovDes de l’abisme, esquinçanit clara per dos agnòstics.
La ciutat s’arronsa, nedaen el seu bassal d’espurnesquant tots dos ballem ingràvids,trepitjant camins d’esponges.Lluny del tempsla terra s’espiga.
Gràcies! per un moment m'has fet tornar a aquells estius de fa tants anys... ;)
ResponderEliminarPetons.
El misteri bategava mentres escrivíes el poema.
ResponderEliminarÉs veritat! Un altre poema.
ResponderEliminarSalut.
M'enduc un trosset per la participació al joc literari de Tibau,
ResponderEliminarPerfecte, a veure si neix alguna cosa.
ResponderEliminarSalut.