I
el peix petit...
I
el peix petit li va dir
al
peix gran
Escolta
tu! No vols dir
que
aquí hi sobra espai
Oi-tant-Oi-tant!
I
el músic li va dir
al
director d'orquestra
Escolta,
no puc anar
allí
a caçar
Arcs
de Sant Martí?
Oi-tant-Oi-tant!
I
el fregall li va dir
a
la taronja
Escolta,
tu sovint
somies
en cassoles
que
graviten soles?
Oi-tant-Oi-tant!
I
l'ombra d'estiu
li
va dir a l'alzina
Escolta,
no vols dir,
no
vols dir res de res?
Oi-tant-Oi-tant!
Ja veig que va d'animals... aquest poema sí que és una cançó, en té la forma. O-i-tant. Té tocs surrealistes, oi? O-i-tant!
ResponderEliminarÉs una expressió que encaixa bé en totes les preguntes, molt ben trobat. M'has fet somriure!
oi-tant-oi-tant. Caram, quin ull tan fi. Sí, té aquest regust absurd, surrealista i també intuitiu i no necessàriament lògic.
ResponderEliminarM'agrada saber que t'he fet somriure. Petons.