Una poesia al gripau, petit, lleig i lliure.
Oda
al Gripau
L'invoques
perquè t'ajudi
a
moure no sé quines penes.
Els
de casa el criden
perquè,
diuen, hi ha desordres.
Ell
l'estira del braç,
s'atansa
ensenyant l'ullal.
Però
si és un gripau!
Un
gripau que viu al fang
pendent
de la mosca que passa
que
canta a la lluna
que
vola-vola-vola.
Què
li dieu dels déus i oxitocines?
Si
és un pobre gripau
que
no en sap de regnes ni promeses
ni
de queixes i tristeses
ni
de fites vitals
ni
de núvies que corren
ni
d'arnes d'una sola ala
ni
deutes existencials.
És
un gripau que viu
prop
de l'aigua
que
si obra la boca i canta,
amagat
al fullatge,
és
per fer riure
la
formiga amiga que s'escarrassa.
Un
gripau d'ulls tancats, mig babau,
un
gripau esparracat
un
gripau que viu a la bassa.
Igor Kutuzov 2012
Tan sols és un gripau...però segurament més feliç que tots nosaltres! ;)
ResponderEliminarMolt bó.
Petons.
Volia fer alguna cosa una mica més lleguera, mig en serio, mig en broma.
EliminarPetons.
Afortunadament li "cantes" a un gripau, si arribes a fer-ho a un fastigós dragó comú, et faig fora dels meus blogs favorits hehehe.
ResponderEliminarRecorde que de xiquet vaig matar un gripau amb un d'aquells rifles de balins amb un amiguet. Feren falta bastants balins per a matar-lo. Quan recorde allò sempre m'agafa un fort malestar. Matar per matar, i amb aquella parsimònia de carregar el rifle, apuntar i disparar... Després he disparat al plat, però mai més contra un ésser viu. Quina crueltat s'amaga dins del cor dels humans, petits o grans. Recorde la sang tan espesa... Valga la teua poesia per epitafi d'aquell pobre animalet, lleig i lliure, assassinat sense pietat.
Una abraçada.
Hola,
EliminarAra riuràs. Recordo molt bé com uns amics meus van caçar un pobre gripau de la piscina. El mig van enterrar a la sorra del parc i el van matar amb branques, clavant-li un munt. Recordo que no entenia res.
Dels fusells de balins. Ostres. Era la meva obsessió, disparar a les llaunes de coca-cola. Ah! Mira si en fa d'anys que la culta del fusell era de fusta, de fusta bona.
Si serveix d'epitafi per aquell gripau i el meu, ha valgut la pena.
Un abraçada.
(Ah, la memòria traïdora, sempre torna-----)
Sembla una cançó infantil, va...posa-li melodia i et faràs d`or.
ResponderEliminaraina... No voldries ser el meu mànger? És clar que amb els diners poètics la nostra seu seria un pont sobre el Llobregat.
EliminarPetons.
Sembla un gripau repugnant, però segur que amaga alguna qualitat de príncep a dins. És un poema dur, almenys a mi m'ho sembla. Fins i tot he sentit mitja llàstima per el gripau, que pobre, de fet, no deixa de ser un gripau i fer coses típiques de gripau. Sigui com sigui, li has fet una bona oda i segur que has guadit fent-la ;) Una abraçada!!
ResponderEliminarBé, Sílivia, jo diria que el pobre gripau no té la culpa de res, és la societat que li exigeix molto, i ell vol viure enterrat al fang i que el deixin en pau.
ResponderEliminarPobre gripau! Ell sí que canta a la lluna.
Petons.
el gripau bé es mereix un bon poema...t'estarà agraït segur
ResponderEliminarEl griposo (creo que gripau significa eso) tiene mucho más que decir del mundo que todos nosotros, pues lo está viendo desde dos perspectivas a la vez: la del enfermo y la del llamado sano que nunca palidece.
ResponderEliminarUn abrazo.
"Gripau" es "Sapo". Ese traductor que tengo instalado... Porque es gratis, si no, lo despido.
ResponderEliminarSaludos.
Jajaja, qué desastre de traductor!
Eliminar