S'agraeix
la mirada humil del home que sap que se'n va. Joan Margarit és
un dels bons poetes d'aquestes contrades catalanes esglaiades. Poemes
senzills, significants, profunds. Una veu que parla amb melodies
clares.
No
era lluny ni difícil (Editorial Proa, 2010), un notable llibre
de poesia que recomano completament.
Ah, i
no us perdeu la revisió de “Maig del 68'”. Deixo un botó
del llibre, l'excel·lent poema “Com les gavines”.
Com les gavines
Creuant els temporalss'aprèn a planejarsobrevolant la vida.Avançar fent servirla violència del vent.Com les gavines.Joan Margarit
Sobrevolar la vida com ho feia Kafka a "El desig de ser pellroja".
ResponderEliminarHelena, Helena, Helena, cites el que potser és el meu conte breu preferit. "El desig de ser pellroja" és termonuclear. Una maravella.
ResponderEliminarSiento decirte que odio a las gaviotas. Eso sí, aprecio su capacidad para ganar a esa violencia.
ResponderEliminarUn abrazo.