Poemes curts d'amor IK

Roses blanques by Igor Kutuzov

Poemes curts d'amor. Al llibre de poemes 4 Patis que he publicat en aquest blog, cop a cop, post a post, n'hi ha d'amor. Alguns són poemes d'amor curts. He pensat que estaria bé recopilar-los aquí per si algú no els ha llegit o li ve de gust tornar-los a llegir. Sí, estem a la primavera. Gaudiu-los.

Tots els poemes són obra d'Igor Kutuzov.

Podeu descarregar el llibre de poemes 4 Patis en PDF gratuïtament al següent enllaç: Llibre 4 Patis gratis en format ebook i sense registre

Rínxol

Quan els mots s’esvaeixen

És la llum que ens abraça

Nu el cos, roig el cor.

La mà a l’esquena morta

El braç travessa ombres

Penjat del fil que formes.

Encara resten prades

Til·lers perduts que canten.

 

                                 Igor Kutuzov

307

Sorprès, allunyat d’aquella finestra

des d’on contemplava els jocs de miralls,

he baixat al mar, i a les platges riuen

els joves tibats de zel, molls de flames.

By Igor

Sec, m’he endinsat cercant la meva nit

que s’expandeix fins trobar els teus llavis.

Oblida els meus buits de llàgrimes fredes.

L’amor és un far de llum palpitant.

Trenca el meu vestit de marbre i dur gebre.

Pren la meva mà, fes-me corporal!

                                                          Igor Kutuzov

Terra d’espígols

Terra d’espígols,

la roda s’impregna de colors.

Ens cansem de passejar

per camps brillants,

d’on neix la llum del món.

Des de la chambre

miro per la finestra,

com d’altres,

el brollador lent de la tarda.

Dos girasols

descansen al llit.

Pell adherent,

terra de flors.

                                     Igor Kutuzov

Les aigües

Paraules que no t’he dit, despuntades,

hauràs de buscar als revolts de la nit,

del cor, si et parlo, sorgeixen paraules

que no tenen un mar on morir,

sang a les paraules que no et toquen

Roselles, by Igor.

i no et saben dir “torno al meu jardí”.

Paraules en sal, tinc secrets desats

en caixes de crisis perdudes als camins

del meus anys, dels teus ofecs.

Exhaust, cerco més paraules,

cerco una llum, un mestre de vol

entre les mil pàgines dels llibres morts.

Les meves paraules. Són la meva ofrena

més que el ninot brut i espantat

que et duc vespre rere vespre.

Perdona’ls i obre les paraules,

les paraules, paraules, muntanyes, sols...

Prop del bosc, els altres s’esperen.

                                                          Igor Kutuzov

I afegeixo un poema final, l'únic eròtic (o mig) que he escrit.

Poema Eròtic

Majestat ets tu                                                              

quan nua

al matí, m'abandones

a la crisàlide

on hem dormit.

Deixant un vel d'espuma

—algú més l'ha vist?—

creues l'espai

esmicoles la llum

i amb gest imperial,

quan encara és meu

l'onatge i el salobre,

al balcó t'abraones.

És això l'amor?

Imaginar els teus

mugrons al sol,

cruspir l'instant,

la teva esquena

blava

regalimant estiu.              

                         by Igor Kutuzov

Acabo amb un vídeo sobre la Pantera de Rilke. Potser no és un poema d'amor, però és l'amor el que l'inspira.