Cor Floral.
Tant
t'estimaves la teva planta
tant
la miraves i cantaves,
tant
l'amagaves dels dits
de
gel del vent
i
de la xarxa de foc
dels
migdies de sol,
tant
la vas regar
que
a la fi, sí,
ho
vas aconseguir:
vas
ofegar la teva planta.
és que les dependències mai són bones ni en política ni en l'amor....la vaig ofegar de tanta regar-la! poema moral diria jo
ResponderEliminarI així passa moltes vegades. La sobreprotecció no és bona, i jo la practique molt. No em fa llàstima la planta, i menys qui tenia cura d'ella. Avui estic així. Insensible, però no a tu.
ResponderEliminarLa sobrepotecció. Una malaltia molt greu. És com si escapcessim els nens, pobres. Jo la partico, encara que estic intentant canviar.
ResponderEliminarSí que és una mica un poema moral. El volia fer més de conya, més irònic, però no m'ha acabat de sortir així.
Fins aviat.
Costa molt trobar el punt just, a mi totes les plantes se'm moren. De vegades perquè les descuido i d'altres perquè em passo regant-les. M'ha agradat molt la moralitat que es desprèn del poema.
ResponderEliminarS'ha de deixar que ens equivoquem i s'equivoquin per nosaltres i per si mateixos. Jo sobreprotegia el petit, fins que vaig entendre que no el puc fer viure en una campana de vidre, a pesar de la seva discapacitat.
ResponderEliminarSigos feliç. Petons.