 |
| By Igor. |
El
poema Octubres és la primera versió de “Dia
de Tempesta”, inclòs al llibre “4 Patis” que
us podeu descarregar gratuïtament a Smashwords
(Poemes 4 Patis) com ho ha fet (Oh,
miraclus!) força gent. No sé perquè vaig
condensar el poema i, després de trobar els paperots de les
primeres versions, em queda el dubte de quin és millor. Com
que sóc molt simpàtic deixo aquí les dues
versions, per si algú li ve de gust de llegir-les. Primer la
versió en llarg i després de la versió en pot
petit. Si voleu trobar els papers i objectes perduts, res millor que
canviar de pis.
Poema
Octubres
Dia
de tempesta,
mes
d'octubre.
De
la petitesa
del
meu pis
en
faig un fortí
sense
espitlleres.
Al
pic del migdia
quasi
nit,
els
nens són els únics
que
somriuen
sortint
de l'escola,
aquell
temps
sense
minotaures.
Com
pedres rodolen
riu
avall, avall...
Plou
i les sabates
floten.
Riuen
per
una de nova
i
per cada nova
els
rostres riuran.
La
llibertat és
al
principi
i
al final, modesta.
De
la resta,
al
llarg laberint,
no
recordo res.
Sé
que hi ha
diapositives,
màscares,
caixes
mudes
i
espais sense vides.
Dia
de tempesta
Dia de
tempesta
mes
d’octubre,
els
nens són els únics
que
somriuen
sortint
de l’escola,
una
platja
sense
minotaures.
Plou i
les sabates
floten.
Riuen
per una
de nova,
riu
avall.
Del
llarg laberint
no en
sé res.
La
llibertat és
al
principi
i al
final, modesta.
Igor Kutuzov.
"i espais sense vides". Són molts els espais sense vides, veritat?
ResponderEliminarL'essència de les dues versions és la mateixa, estimat Lluís.
És veritat, un poema és més essencial i l'altre més ric. Però la base i el discurs són els mateixos.
ResponderEliminarA veure si tornen les tempestes d'octubre.
Fins aviat.
Els nens son els únics que sonriuen en aquests temps.
ResponderEliminar