Ha
mort el poeta Seamus Heaney però no els seus poemes. Ell era un
del pocs nobels en literatura que escrivia versos i encara era viu. Se'l
comparava amb un altre poeta irlandès, W.B. Yeats, encara que
per a mi, tot i ser complexa, la poesia de Heaney se'm fa més
propera i verdadera. El prefereixo a ell.
Si
voleu aprofundir en la figura d'aquest poeta, podeu llegir els
articles que vaig escriure en aquest mateix blog:
-
al 9 de juny de 2013:
Humiliació
-
al 17 de maig de.2011:
L'esmolador
No
deixa de ser curiós que la majoria de poetes només són
noticia quan es moren o reben un premi de molt prestigi. Mentre
treballen els versos i els publiquen, res de res. I recordant el
paral·lel entre Yeats i Heaney, he pensat en el poema que va
escriure Auden, En memòria de W.B. Yeats, que bé podria
ser adient ara. Deixo un fragment, en traducció de Salvador
Oliva.
(...)
Lluny de la seva malaltia,
els
llops escodrinyaven els boscos sempre verds,
el
riu del camp no es va deixar temptar pels molls de moda;
les
boques afligides
van
ocultar als poemes la mort del seu poeta. (...)
Far
from his illness
The
wolves ran on through the evergreen forests,
The
peasant river was untempted by the fashionable quays;
By
mourning tongues
The
death of the poet was kept from his poems.
No hay comentarios:
Publicar un comentario