 |
| By Igor. |
Un poema curt,
un poema petit d'amor. El deixo per aquests comtats a l'octubre, un
mes que fa sovint de retrovisor.
Cantar-te de matinada,
cantar a la mar.
Llegir el teu perfil al balcó
en aquella tarda que beguérem massa
i plovia sobre els teus mots.
Cantar-te de matinada,
l'atzar em fa seguir
les runes de les teves passes.
Cantar-te de matinada,
cantar a l'alba
sobre els turons dels morts.
Igor Kutuzov, avui mateix
Me quedo con el final:
ResponderEliminar"cantar al amanecer
sobre las colinas de los muertos".
Un saludo!!
És preciós, Igor!
ResponderEliminarL'amor i la puta tardor, una mescla que no és massa bona...
ResponderEliminarAixí és.
M'agrada el poema i la imatge! El que queda de l'estiu, i el principi del dia.
ResponderEliminarAquest octubre en calça curta.
ResponderEliminarEl que queda de l'estiu. És una interpretació. O els que queden enrere n'és un altre, morts al cementiri del records.
Salut.
I moltes gràcies a tots pels comentaris. Són foc a la cuina dels poemes.
ResponderEliminarL'últim vers m'ha glaçat la sang...
ResponderEliminarm'ha agradat ....un regust de tristor ....sobre els turons dels morts
ResponderEliminar