Enrere queden les festes de Gràcia i enrere queda, quasi, l'agost. Aquest any hi he estat passejant i observant aquesta tendència que como el uasap, no para de créixer, les fotografies, fotografiar-ho tot i sobretot fotografiar-se a un mateix o a familiars i amics. Hi havia alguns moments, sota els envelats de les festes, que hi havia més axiles a l'aire que llavis pronunciant paraules o ulls mirant la realitat. Ni millor ni pitjor, és la tendència d'ara, que creix i creix. Però, qui podrà guardar, recordar i tornar a mirar tots aquests milers i milers de fotografies?
M'agrada fer fotografies però també hi ha moments que prefereixo fotografiar-los amb la memòria i prou. M'ha fet gràcia el teu reportatge, el fotògraf dels fotògrafoaddictes.
ResponderEliminar;-D Molt encertat. Jo primer bado... molt, i després fotografio.
ResponderEliminarVaig anar un matí.
ResponderEliminarSi vaig per la nit surtiria a les noticies...