La bala de Flotats

Els polítics (oh! els polítics!) van tornar a situar a Flotats (l’han reflotats) a primera línea del teatre català. No sé quin càrrec li van donar. Sí recordo que va dir alguna cosa d'una bala, que no havia estat fabricada, o alguna cosa així. Pensava ara en la frase, i l'he acabat d'arrodonir, com si fos plom, com si la "a" fos de metall tou.

Encara no s'ha fos la bala que m'ha d'abatre.

Arbres de Barcelona

Encara, encara, queden arbres a Barcelona. Hi ha un carreró, a tocar de la plaça de la Virreina, a Gràcia amb una gran alzina. Com si estigués en un poble sense nom.

Racionalisme arquitectònic a Barcelona

El cert és que el moviment racionalista a Barcelona, en edificis, té poques mostres a Barcelona, però a mí em semblen boniques i equilibrades. Uns pocs edificis amb pes i molta presència, la majoria, no sé la raó, a la mateixa Diagonal o al costat d'aquest eix. El cas és que com a moviment arquitectònic el racionalisme, al món, va patir de massa. No tinc idea d'arquitectura, per veient les fotos que us deixo més avall crec que s'entén el que vull dir. Tenen alguns edificis un no sé que d'arquitectura soviètica, dura, aspre, que fa por, que sembla que aniquilin l'individu.

El racionalisme arquitectònic sorgeix a Europa després de la Primera Guerra Mundial, tot i que la majoria de grans edificis a Barcelona són molt posteriors. El racionalisme proposa mínima decoració, trencament amb la història, minimalisme i alguna cosa que recorda la producció en sèrie. A més del pavelló de Montjuïch n'hi un enorme edifici a Diagonal 419-421 (acabat l'any 1939, obra de Ricard Churruca Dotres), amb Enric Granados i un altre al carrer Bruch 168 (el de la foto de capçalera), i un altre al carrer Aribau 212 cantonada Diagonal.

Diu Yeats

Ell desitja les teles del cel

Si tingués jo les teles bordades del cel,

recamades amb daurada i platejada llum,

Les teles blaves i les tènues i les fosques

de la nit i la llum i la mitja llum,

estendria les teles sota els teus peus:

Però, sent pobre, tinc només els meus somnis;

He estès els meus somnis sota els teus peus;

Trepitja suaument, perquè trepitges els meus somnis.

He wishes for the cloth of haven

Had I the heavens' embroidered cloths,
Enwrought with golden and silver light,
The blue and the dim and the dark cloths
Of night and light and the half-light,
I would spread the cloths under your feet:
But I, being poor, have only my dreams;
I have spread my dreams under your feet;
Tread softly because you tread on my dreams.

(tinc dubtes amb la traducció, com sempre...)

Kore, un poema curt de Ferrater

Gabriel Ferrater era capaç dels versos llargs de In Memoriam, Poema Inacabat o Tornada o cisellar petits poemes, com aquest que reflexiona sobre l'amor i aquest “somriu” tan jove, tan en construcció i aquesta imatge tan exacta “i es trona a cloure intacta”. Es en Ferrater.

Kore

Somriu cada vegada

que una altra cosa d'ella

mereix un amor teu.

Somriu quan tu surts d'ella

i es torna a cloure intacta.

Somriu d'una tendresa

que no us suplicarà

(tu, amb el teu món àvid)

que li'n digueu bondat,

i a penes endevines

com s'absorbeix. Encara

li cal sumar-se. Encara

va naixent el seu cos.

El Pi de Sant Gervasi

Carrer Balmes amunt, a la Bonanova, abans d’arribar a la Plaça Kenndey, hi ha un edifici amb un pi al capdamunt. Com un tòtem que recorda al mig de la ciutat la natura.