Gabriel
Ferrater era capaç dels versos llargs de In Memoriam, Poema
Inacabat o Tornada o cisellar petits poemes, com aquest
que reflexiona sobre l'amor i aquest “somriu” tan jove, tan en
construcció i aquesta imatge tan exacta “i es trona a cloure
intacta”. Es en Ferrater.
Kore
Somriu
cada vegada
que
una altra cosa d'ella
mereix
un amor teu.
Somriu
quan tu surts d'ella
i
es torna a cloure intacta.
Somriu
d'una tendresa
que
no us suplicarà
(tu,
amb el teu món àvid)
que
li'n digueu bondat,
i
a penes endevines
com
s'absorbeix. Encara
li
cal sumar-se. Encara
va
naixent el seu cos.
Aquest no el recordava , gran Ferrater
ResponderEliminarEl títol a què es refereix?
ResponderEliminarA mi Ferrater em posa nerviosa com Joyce, no hi entro gairebé mai. Són l'Everest de la poesia i la literatura.
No crec que els poemes de Gabriel Ferrater siguin hermètics, tancats. Alguns ho són més, especialment els darrers. Però no pas els dels seus dos primers llibres de poemes. De debò.
ResponderEliminar"encara li cal sumar-se" = encara li cal aprendre, ella creix, madura.
"Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta." = acaben de fer l'amor, i ella segueix intacta... és jove i somriu, somriu davant la vida, davant tot allò que ha d'arribar. En contraposició a ell, el poeta de ja una certa edat, etc.
Fins ara.
Gràcies per la teva explicació.
ResponderEliminarAra ho entenc millor.