Anava jo pel carrer i vaig veure aquest vell cartell electoral. No cal afegir gaire més.
I més tard vaig recordar el final d'un poema de Vinyoli.
I més tard vaig recordar el final d'un poema de Vinyoli.
Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
Després d'això no es pot creure en res.
ResponderEliminarI als avis, què els hi podem dir?
ResponderEliminar