Els estius, els anys, els amors, els amics. I la joventut, és clar. Ja ho deia Josep Carner. Com m'agrada el darrer vers.
Joventut, fadrinatge! Us allunyeu,
no pas massa remots de ma diada,
com gent que ja ha tombat per la collada
però que encar se'n sent alguna veu.
Aquest poema de Carner és tan senzill que fa pensar que fer poesia no és tan difícil al capdavall. A mi m'agraden els dos darrers versos.
ResponderEliminara mi m'agrada tots els versos.....
ResponderEliminaruix m'agraden.....la calor fa estralls
ResponderEliminarSense orxata no capisco ré ;-D
ResponderEliminarVeus?
ResponderEliminarÓn?