 |
| By Igor. |
L’estiu té
caducitat. Quin remei. Tornar a la realitat em fa pensar en quina és l’autèntica
realitat, si la de setembre o la d'agost. Al banc, on es cobren els rebuts, ho tenen
més clar.
Tot i no ser, ni de
lluny, tan dramàtic com estar a presó, la sensació de tornar a la feina, les
rutines, al dia a dia que et xucla la millor energia, m’ha fet recordar aquests
versos d’Òscar Wilde a la inoblidable Balada
de la presó de Reading.
Mai
no he vist al món cap home
amb ulls tan plens d’anhel,
esguardar amb tanta persistència
el petit tros de cel
i el nuvolet que el vent movia
com fúlgid navicel.
amb ulls tan plens d’anhel,
esguardar amb tanta persistència
el petit tros de cel
i el nuvolet que el vent movia
com fúlgid navicel.
Jo
amb altres presos caminava
pel pati desolat,
considerant quina seria
la seva malvestat,
quan vaig sentir que murmuraven:
«A forca és condemnat.»
pel pati desolat,
considerant quina seria
la seva malvestat,
quan vaig sentir que murmuraven:
«A forca és condemnat.»
Ja he tornat a la feina.
ResponderEliminarTorno a ser gris.