Joyce Mansour, erotisme y cruel surrealisme

Poetessa surrealista y provocadora. Té una cosa genial. Les seves poesies són capaces de sacsejar fins i tot el dia dels morts. La vaig descobrir en una antologia de poemes francesos, d’entre piles i piles de versos que gairebé no em deien res. Va morir l’any 1986 a Paris. Alguns crítics li ha retret una obsessió per l’erotisme barrejat amb cruesa macabre. Jo li agraeixo que hagi escrits bons poemes, poemes inflamats. Deixo algunes poesies curtes com a tast. 

Succeí al principi.

El primer poeta va orinar el seu amor.

Febre el teu sexe és un cranc

Febre els gats s’alimenten dels teus pits verds.

El teu cap separat del teu coll tallat

És el principi de l’eternitat.

                         (traduccions d’Igor Kutuzov)

Caça de Macadam

Hi ha les vostres mans al motor

Les meves cames a la caixa

Els frens entre els meus genolls

La vostra carn a la meva pell

Hi ha un ocell sobre el ventilador

Un home sota les rodes

Les vostres mans al motor

Tot jugant amb un clau

Hi ha un crit a dins del motor

Un gendarme i la seva llibreta

Una carretera al retrovisor

La brisa entre els meus genolls

Un colós sense cap condueix el vehicle

Són les meves mans al volant

El meu sexe càndida que implora.

                               (traducció de J. Parramon)