Papasseit i De Roeck, Dóna’m la mà

El poema de Papasseit Dóna’m la mà sembla un d’aquells poemes senzills. Però, si es torna a llegir, més aviat és un poema molt concentrat i bell. El músic Ronald de Roeck el va musicar amb una peça que se t’endú. Deixo el poema i el video de la cançó. Per gaudir.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                                bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

                        miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara

a l’amor, tota cosa prop del mar

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                                bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

                               by Papasseit