 |
| Roses blanques by Igor Kutuzov |
Poemes curts d'amor. Al llibre de poemes 4 Patis que he publicat en aquest blog, cop a cop, post a post, n'hi ha d'amor. Alguns són poemes d'amor curts. He pensat que estaria bé recopilar-los aquí per si algú no els ha llegit o li ve de gust tornar-los a llegir. Sí, estem a la primavera. Gaudiu-los.
Tots
els poemes són obra d'Igor Kutuzov.
Podeu descarregar el llibre de poemes 4 Patis en PDF gratuïtament al següent enllaç: Llibre 4 Patis gratis en format ebook i sense registre
Rínxol
Quan els mots s’esvaeixen
És la llum que ens abraça
Nu el cos, roig el cor.
La mà a l’esquena morta
El braç travessa ombres
Penjat del fil que formes.
Encara resten prades
Til·lers perduts que canten.
Igor Kutuzov
307
Sorprès, allunyat d’aquella finestra
des d’on contemplava els jocs de miralls,
he baixat al mar, i a les platges riuen
els joves tibats de zel, molls de flames.
By Igor Sec, m’he endinsat cercant la meva nit
que s’expandeix fins trobar els teus llavis.
Oblida els meus buits de llàgrimes fredes.
L’amor és un far de llum palpitant.
Trenca el meu vestit de marbre i dur gebre.
Pren la meva mà, fes-me corporal!
Igor Kutuzov
Terra d’espígols
Terra d’espígols,
la roda s’impregna de colors.
Ens cansem de passejar
per camps brillants,
d’on neix la llum del món.
Des de la chambre
miro per la finestra,
com d’altres,
el brollador lent de la tarda.
Dos girasols
descansen al llit.
Pell adherent,
terra de flors.
Igor Kutuzov
Les aigües
Paraules que no t’he dit, despuntades,
hauràs de buscar als revolts de la nit,
del cor, si et parlo, sorgeixen paraules
que no tenen un mar on morir,
sang a les paraules que no et toquen
Roselles, by Igor. i no et saben dir “torno al meu jardí”.
Paraules en sal, tinc secrets desats
en caixes de crisis perdudes als camins
del meus anys, dels teus ofecs.
Exhaust, cerco més paraules,
cerco una llum, un mestre de vol
entre les mil pàgines dels llibres morts.
Les meves paraules. Són la meva ofrena
més que el ninot brut i espantat
que et duc vespre rere vespre.
Perdona’ls i obre les paraules,
les paraules, paraules, muntanyes, sols...
Prop del bosc, els altres s’esperen.
Igor Kutuzov
I afegeixo un poema final, l'únic eròtic (o mig) que he escrit.
Poema Eròtic
Majestat ets tuquan nuaal matí, m'abandonesa la crisàlideon hem dormit.Deixant un vel d'espuma—algú més l'ha vist?—creues l'espaiesmicoles la llumi amb gest imperial,quan encara és meul'onatge i el salobre,al balcó t'abraones.És això l'amor?Imaginar els teusmugrons al sol,cruspir l'instant,la teva esquenablavaregalimant estiu.by Igor Kutuzov
Acabo amb un vídeo sobre la Pantera de Rilke. Potser no és un poema d'amor, però és l'amor el que l'inspira.
