El llibre de poesia Campos de
Castilla, de Antonio Machado, fa cent anys. Cent anys, més o
menys, perquè el llibre presenta varies edicions i successives
ampliacions. Un llibre de poemes cabdal a la història de la
poesia, on es supera el modernisme i s'apropa, el poeta, a una poesia
profunda, íntima i realista. Rellegeixo els Campos de
Castilla, un llibre que té molt d'espiritual, com aquella
eixuta terra castellana. Feia temps que no llegia uns versos amb els
que tant m'identifiqués:
«En estos campos de la tierra
mía,
y extranjero en los campos de mi
tierra»
Deia Machado en el poema 29 de Campos
de Castilla. I si com un famós personatge de Camus, sento el
desencís respecte a la societat a la que pertanyo: Espanya
d'una direcció, aquesta Europa del nord que asfixia els països
del sud, aquesta Catalunya de corrupcions i capelletes que són
nuclis de poder. Amb la bandera es deixa de parlar del Palau, de
Santa Coloma, de l'Hospital de Sant Pau, i de les retallades d'una
societat, la catalana, que en res, desgraciadament, som millors a la
resta del veïns que ens envolten. Lluny és, en el pla
cultural, la vitalitat dels anys setanta i vuitanta. Respecte a
Europa, Espanya i Catalunya és com intentar creure en Déu,
en el Déu catòlic, i no aconseguir-ho. Sé veure
el truc, el cartó-pedra dels decorats, les serpentines.
Manipulació per perpetuar una minoria al poder i perdonar els
seus pecats, la mateixa minoria que hem permès i s'han gastat
els nostres impostos en ells mateixos. Loosing my religion,
cantaven els REM.
Diu Machado al poema El mañana
efímero:
«El vano ayer engendrará
un mañana
vacío y ¡por ventura!
Pasajero.»
Penso que seguiré el consell
de Machado i intentaré lluitar per un millor demà i no
caure en el buit que sento avui. Uns miren a Madrid i els altres a
Gibraltar o a la mateixa Catalunya. No els hi faig gaire cas. Tot el
nacionalisme implica una minoria extractiva que en treu profit
i requereix d'enemics, com Holmes necessita de Moriatri per tenir
sentit i justificar-se. Mentrestant, la majoria treballem més
per cobrar menys i amb molts menys drets. Aparto les banderes de
colors, fins i tot amb dolor: l'estafa és de dalt abaix. Una
reestructuració social de primer ordre, un món pitjor.
«Cantad conmigo en coro: Saber,
nada sabemos,
de arcano mar vinimos, a ignota mar
iremos...»
Que diria Machado. En Gabriel
Ferrater, a Cançó de gosar poder, deia:
«Gosa poder donar feina a
xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.»
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.»
