Una poesia curta sobre l'enyorança. Sovint penso que és una trampa de la ment, l'enyorança. El que és segur és que existeix.
Enyorança
T'esvaeixes
i
no penso més en tu.
Com
aigua que s'escampa
sobre
l'aquarel·la, com la flama
devorada
per la pedra.
I
enyoro enyorar-te,
la
fressa d'una serp al vespre.
I.
Kutuzov, juliol de 2013
Foto i Poema Enyorança, by Igor. |
Així és l'enyorança i sens dubte existeix.
ResponderEliminarJo pensava que l'enyorança em mataria, però no ho va fer i pot ser haguera segut el millor.
TOC + TAG = jo desfet.
Ostres dissortat. El dolor de l'enyorança. I penso que l'estiu i aquesta calor tot ho empitjoren.
EliminarUna abraçada.
"enyoro enyorar-te", genial! A mi em passa el contrari, mai no m'oblido de recordar...
ResponderEliminarUn amic, un temps perdut a les valls del passat, una amant, un company. Els territoris de l'enyorança poden ser enormes.
ResponderEliminarNo m'oblido de recordar, ah!!!
Salut.