Stevenson estimava Lord Tennyson, una mica de poesia comparada.

Robert Louis Stevenson va ser millor narrador que poeta. Tot i així, va ser un senyor poeta. Un dels seus poemes més famosos “Requiem“ deu clarament a un de Lord Alfred Tennyson (1809-1892), anomenat “No vinguis quan sigui mort”. Doncs sí. Repassant el llibre de “Poesia Anglesa i Nordamericana”, de Edicions 62 i La Caixa, t'ha n'adones que hi ha moltes ressonàncies entre la tradició i els poetes més o menys moderns en el món anglosaxó. Potser el poema de Stevenson és més rodó, sonor i càlid, encara que parli de la mort. L'arrel romàntica hi es clara. És com si el dos poemes es repliquessin, parlessin i es potenciessin. 
El poema d'Stevenson Requiem és en anglès. Intentaré traduir-lo al català per publicar-lo en aquest blog de poesia catalana.

Stevenson (1850-1894)

Requiem

Under the wide and starry sky,

Dig the grave and let me lie.

Glad did I live and gladly die,

And I laid me down with a will.

This be the verse you grave for me:

Here he lies where he longed to be;

Home is the sailor, home from sea, 

And the hunter home from the hill.

Lord Alfred Tennyson (1809-1892)

No vinguis quan sigui mort

No vinguis, quan sigui mort,

a plorar inútilmente sobre la meva tomba,

a petjar entorn la meva testa caiguda,

turmentant la infeliç pols que no vas voler salvar.

Deixa que el vent hi escombri, que el corriol hi plori;

però tu, passa de llarg.

Si fou un error teu o un teu crim, noia,

ja no m'importa, car sóc tot desempar: 
casa't amb qui vulguis, el temps m'emmalalteix 
i jo sols vull descansar. 
Segueix endavant, cor feble, i deixa'm allà on jec: 
però tu, passa de llarg.

N'hi ha més. Auden va escriure un poema que és un clar homenatge a un de més antic, de força més antic. I per aquí en deixaré testimoni. D'en Tennyson ja vaig deixar les seves «Llàgrimes, llàgrimes vanes..». Un gran poema.