Una poesia que parla dels amics, d'aquells de fa tant de temps. Els amics que no es tornen a veure i qui sap on són o què fan.
CLAROR
Encara és vibrant l’arpegi a la gespa...Un crit a través del mur de bardissadels nostres jardins fets per esperarmigdies de mar, tardes a les roques.El llarg estiueig, els Nadals seversassecats de llum, la Setmana Santai els assots de vent, l’escola, un tempstensat per uns fils teixits de frisança.El núvol de pols, la bimba perdent-seper sobre els xiprers dels camins ardents.Què volíem ahir?Al vespre tornar, a les samarreteshumitat amb sal, al llit, el mareig,onades al cap que vénen i marxenque vénen i van. L’estiu, l’amistat.
Igor Kutuzov



