El genial poeta Gabriel Ferrater recitant “Cançó del gosar poder”. Un interessant poema polític amb ús de verbs modals. Ressona el poema de Ferrater quan has tancat el llibre de poemes. Un repàs a la història, al com el poder destrossa la cultura i a nosaltres, també.
Aquí no se'n salva ningú:
El despotisme dels pares, de la burgesia catalana que regala vi agre, les guerres de la Roma Imperial, a la guerra del Vietnam (Si tens napalm..), a tots nosaltres, potser, que esperem amb els braços creuats a que algú ens arregli el món. Gabriel Ferrater va ser, en la meva opinió, el poeta més important de la posguerra a Catalunya. El problema comença quan veus que passa el temps i no arriba una altre veu tan poderosa que ens el faci oblidarr. Així, Ferrater ens sobrevola.
Cançó del Gosar Poder (més avalla us deixo un vídeo de Ferrater recitant) és la història de sempre, la del poder, que avui vivim canviant quatre noms. I una mostra de com fer bona poesia, és clar.
CANÇÓ DEL GOSAR PODER
Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testat per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.
Ah, el vídeo. Mireu la gent, és fantàstic. N'hi ha molta. Estan expectants, emocionats. Avui ens goveren i ens foten el pèl a tots, aquests joves que surten escoltant al mestre Ferreter.
Curiòs efecte còmic no desitjat. La veu nasal de Gabriel Ferreter em recorda aquell humorista que no parava de fumar, l'Eugenio. Què importa? Era aquella l'edat d'or de la poesia catalana contemporània.
No hay comentarios:
Publicar un comentario