 |
| Dona Solitària, by Igor. |
Així, de la teva vida solitària,
dona solitària,
què em pots dir?
De les passejades dels diumenges
que són la fotografia d'una plaça,
dels anys de glòria a l'escola
que, ja és hora, no han existit,
de l'autopista que mires des de casa,
d'una renúncia, d'una por
a un dolor que ni tenia encara forma...
D'un no decidir perquè és millor
així, anar passant les fulles d'un vell diari
que no parla de tu,
que parla d'uns altres
que ni són amics, ni companys ni estimats.
Dona solitària,
els àngels callen.
T'apropes a la platja per mirar el mar.
Una gavina creua el cel buit
i ningú no es pregunta on va.
Igor Kutuzov
Estic ben segura que aquest poema té nom i llinatges, saps de qui parles, saps de qué parles i ho demostes quan tries amb carinyo cada una de les paraules i quan l`has plasmat amb tanta cruesa com té la realitat.
ResponderEliminarM`ha encantat, Ígor, i m`ha envaït la sensació del qui es trova sol.
M'ha semblat molt dur.
ResponderEliminarUna vida desaprofitada.
Potser sí que ha quedat una mica com fet de pedra...
ResponderEliminarAina, efectivament, amb noms i congnoms de algunes dones solitàries que he anat coneixent. El poema va sortir de sobte, fa un parell de dies. Es cru, i directe, gens complicat.
Gràcies pels comentaris. Van molt bé, i si veieu alguna cosa que no us agrada o errors, si us plau...
Hermoso, aunque esté en otro de los idiomas romance, entiendo y lo disfruto. Saludos!
ResponderEliminarHola,
ResponderEliminarYa iré traduciendo y publicando otros en Antigua Vamurta en castellano. ¡No te preocupes! Y gracias por comentar.