Esplèndid poeta, esplèndid poema, Eugenio Montale escriu «Meriggiare», una cosa bèstia, una genialitat! I això, que llegit no sembla dir pas massa cosa. Va rebre el Nobel de Literatura al 1975. Allí a Suècia no sempre s'equivoquen. Montale, ben traduït, és impressionant.
Traducció de Josep Junyent per l'al.lucinant llibre "Poetes del Segle XX" (1984), d'Edicions Del Mall.
Una supereditorial minúscula que ja no existeix. Som així de misèries per aquí. Ara, el poema de Montale.
MIDIEJAR
Migdiejar pàl.lid i absort
prop d'un roent mur de tanca d'hort.
Escoltar entre aranyoners i abriülls
vols de merles, frecs de serps.
A les clivelles de la terra o a l'arvella
espiar les fileres de rosses formigues
que ara es trenquen o s'entrecreuen
a dalt de minúscules bigues.
Veure entre frondes el palpitar llunyà
de les escates de mar
mentre s'alcen trèmols címbals
de cigales dels tossals calbs.
I caminant al sol que enlluerna
sentir amb trista meravella
que hi ha tota la vida i la seva lluita
en aquest resseguir un mur tot ple, a dalt,
de trossos de cul-de-gots tallants.
No el coneixía.
ResponderEliminarImmpressionant poema.
La meva ignorància es terrible.
Enlluernen les teves paraules ...
ResponderEliminarEm quedo respirant entre els teus lletres.
Salutacions
Hola Toro,
ResponderEliminarJo tampoc el coneixia. El vaig trobar de xiripa en un llibre que vaig comprar per una altre raó. Qui coneix Montale fora de Itàlia....
Hola Respirando.
Gràcies per passar per aquest racó. Vaig a veure què hi ha al teu blog...
Salut.