Un dels millors poetes, l'alemany Rainer Maria Rilke (Praga, 1875- Valmont 1926), entre moltes joies, va plasmar aquesta “Una dama al balcó”. Tot l'art de la subtilesa i la potència de les imatges que eleven la poesia. Plasticitat i una emotivitat amagada. Foscor i claror en un mateix pla i la circularitat de poemes com «La pantera». Un motiu que no és quasi res per un magnífic poema. L'objecte i la mirada poètica.
De sobte, ella apareix, embolcallada pel vent,clara dins la claror, talment arrabassada,i la cambra, tallada de biaix,omple el dintell al seu darrera,fosca com el fons d'un camafeuels extrems del qual són franges de llum;i a tu et sembla que el vespre no hi eraabans que ella aparegués per deixar anar, encara,a la barana un poc de si mateixa:novament les mans per sentir-se lleugerescom oferint-se al cel entre els renglesde cases, mòbil a tots els vents.
Sí que és preciós.
ResponderEliminarTenc ganes de llegir-ne un de teu.
És força bonic. A mi m'agrada.
ResponderEliminarAina, doncs penjaré un la setmana vinent. Tot i que serà un poema tancat i lleig.
Gràcies per passar.
Si que es bonic.
ResponderEliminarMolt.