Pluja i tempestes de tardor. Minotaures i poemes... Les veus dels nens sortint de l'escola. L'escola sense calendaris.
Poema Dies de TempestaDia de tempestames d'octubre,nens i veus d'escola,aquell tempssense minotaures.
Plou i les sabatesfloten. Riuenper una de nova,vers avall.
Del llarg laberintno en sé res.La llibertat ésal principii al final, modesta.Igor Kutuzov
 |
| Dies de tempesta, by Igor Kutuzov. |
Sempre m`agrada intentar esbrinar qué volen dir els poemes i quan més difícil m`ho posen...més m`agraden. El laberint, la llibertat...qué li passa a aquest poeta?
ResponderEliminarNo sé perquè però al llegir aquest poema, sols tinc la pel.lícula " El laberinto del Fauno" al cap...
ResponderEliminar( no m'ho tinguis en compte, porto deu hores i pico de guardia...)
Salut!
Gràcies per comentar.
ResponderEliminarEl Laberinto del Fauno em va agradar molt i molt.
El poema sorgeix veient uns nens sortir de l'escola, en un dia de pluja com avui.
Em van semblar éssers lliures, més que els adults.
Ara que l'he tornat a rellegir ( descansada i sense son) l'hi trobo un altre significat. És curiós, sols em passa amb la poesia, me'n donc compte de com afecta l'estat d'ànim al llegir-la i interpretar-la.
ResponderEliminarSalut!
Ja tens raó amb les diferents interpretacions. És com una cambra buida. A les vuit del vespre és diferent que a migdia.
ResponderEliminarGràcies per passar per aquest racó cíberpoètic.
Salut.
Aquell temps on tot era possible.
ResponderEliminarJa estem morts.
Només manca el certificat de defunció.
Cuant plou millor no eixir de casa.
ResponderEliminarEs un placer pasar a saludarte.
que tengas un feliz dia.
un abrazo.
Un poema excel.lent dedicat a la primera generació que va nàixer amb la democràcia, "al principi i al final, modesta", una vegada mort el gran "minotaure" (Franco, el gran dictador), després del "llarg laberint" que va ser la dictadura.
ResponderEliminarLa tempesta i l´aigua són elements fonamentals del poema, perquè com es tracta d´una nova època cal netejar les taques de l´etapa anterior.
Per últim, els nens les seues veus i riures signifiquen el futur per un món millor.
Salut i República.
Òstia, aquesta no era la inteció, però encaixa perfectament. Increïble, molt bo.
ResponderEliminarDe fet el poema para de la vida de l'adult, que ha de morir, contraposada al viure dels infants, que són lliures ("el principi...")
La tempesta...La natura, la llibertat.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarÉs clar que la teua intenció, quan vas escriure el poema és la bona; la resta són simples especulacions interpretatives. Però m´agrada la lectura que faig del teu poema, perquè, com dius tu mateix, tot "encaixa perfectament"
ResponderEliminarcreo que en todas las infancias hay un dia de tormenta en el que chapoteamos los charcos alguna vez, hermoso
ResponderEliminardejo mi saludo
Así es, también lo pienso. Lo que no entiendo es por qué recordamos esos chapoteos tan y tan bien.
ResponderEliminarSaludos, gracias por la visita.