Com diria el "mismísimo" Monegal, «¡Alerta». Que arribaran els llargs. Alguns tant que no els acabareu de llegir. Paralula de minyó escolta. Celebro molt que us agradin. I gràcies per deixar el comentari.
Quina situació d´angoixa pot provocar el so del silenci en plena foscor! Tú, solament i dominant- lo tot els batecs, cada vegada més forts, del teu cor.
Són alguns dels temes universals de la poesía: angoixa, silenci, solitud, foscor, nit, cor...
"Aquesta cisterna buida, la meva ciutat." Gran metàfora!
ResponderEliminarSalut!
Mira qué has aconseguit, només en 4 paraules ho has dit tot i de quina manera. Poeta!
ResponderEliminarBonissim.
ResponderEliminarCada cop tinc més clar que els poemas curts son els ideals per transmetre.
Ho has fet de conya.
Com diria el "mismísimo" Monegal, «¡Alerta». Que arribaran els llargs. Alguns tant que no els acabareu de llegir.
ResponderEliminarParalula de minyó escolta.
Celebro molt que us agradin. I gràcies per deixar el comentari.
Tant fa que siguin curts o llargs, segur que són igual de bons! ;)
ResponderEliminarPetons.
Quina situació d´angoixa pot provocar el so del silenci en plena foscor! Tú, solament i dominant- lo tot els batecs, cada vegada més forts, del teu cor.
ResponderEliminarSón alguns dels temes universals de la poesía: angoixa, silenci, solitud, foscor, nit, cor...
Què hi faria el poeta!