13.10.11

Robert Frost al català

la poesia de Robert Frost
El jove poeta.
Frost, un dels millors poetes nord-americans de sempre, i això és dir molt. Serà que hi ha tanta gent, serà que la literatura nord-americana és tan extensa, serà que la cultura, malgrat els tòpics, allí segueix essent estimada. I la poesia també.

He traduït aquest poema per dos raons. Una, és la meva obsessió per aquesta joia. L'altre, és que és molt fàcil de traduir, amb una mètrica molt marcada i bastit amb paraules senzilles. Els darrers dos versos són agosarats. Es repeteixen. És clar que donen el gir i fan d'aquesta poesia una genialitat.

The woods are lovely, dark, and deep,
But I have promises to keep,
And miles to go before I sleep,
And miles to go before I sleep.
Robert Frost, Stopping by Woods on a Snowy Evening US poet (1874 - 1963)
Els boscos són preciosos, foscos i profunds.
Però hi ha promeses per complir,
I kilòmetres a fer abans d'anar a dormir,
    I kilòmetres a fer abans d'anar a dormir.

Robert Frost és considerat un dels forjadors de la moderna poesia nord-americana. Va patir una vida tràgica, morts i suïcidis. És un poeta que, com cap altre, mira a la natura des d'una òptica ben diferent. A cada racó, un vers inesperat.

9.10.11

La mula morta, de Sebastià Alzamora


Un trencament amb la tradició poètica. Un esglai. La Mula Morta (Proa, 2001). Un dels llibres de poemes més sabrosos escrits en català dels darrers anys. Sebastià Alzamora ja havia escrit alguns llibres de poemes abans d'aquest, però no tan bons.
nous poetes catalans
Sembla una foto d'un altre temps...
Aquí es desploma una poesia amarga, una mirada tèrbola. Mites regirats, versos esbiaixats. L'home modern deixat en un racó d'algun lloc. Si trobeu el llibre, engrapeu-lo como si fos un passaport que us pot treure d'algun lloc. El poeta de Llucmajor (Mallorca) descarrila encertadament en aquesta gran mossegada, La Mula Morta. Deixo un petit fragment.



Tu,
tan ínfima, tan verge i temerosa,
no cesses d'inquirir-me:
“Com resisteix l'hivern la mula?
Quin fogó resplendeix dins la païssa?
D'on ve la pols que opaca els finestrons
del teu taller?


Dels morts, potser: tot és possible,
tot és inevitable,
i el sol, quan baixa...


“El sol, quan baixa, encén tot el confeti,
dissipa els noms, els carros i eines,
enardeix la misèria del món” (...)

7.10.11

Poesia Abril


Abril. Amenaça d’aigua
d’un cel de laves, les flors
al parc inciten les ales.          
Un fil ho lliga, olors.
Un pit-roig brolla al jardí.
                                                        Igor Kutuzov




 Primera secció Tangents, VIIº poema.

2.10.11

Balcó, poemes breus


balco, poemes breus en catala
Balcons, by Igor.
BALCÓ

Obro el sol, el vidre d’un dia,

entra l’aire fresc que m’arrossega,

a tocar la calitja dels set anys.

És la llum que em desborda

i em torna

veus de dones prop la finestra.
                                                  Igor Kutuzov

Poema VIº, Secció Tangents. Llibre de 4 Patis.