|
Balcons, by Igor. |
BALCÓ
Obro el sol, el vidre d’un dia,
entra l’aire fresc que m’arrossega,
a tocar la calitja dels set anys.
És la llum que em desborda
i em torna
veus de dones prop la finestra.
Igor Kutuzov
Poema VIº, Secció Tangents. Llibre de 4 Patis.
Esplèndid.
ResponderEliminarUn balcó ple de sentiments.
El balcó del títol té dues lletres canviades.
òstia, gràcies, Toro per això del títol. Les presses, les maleïdes presses. Salut.
ResponderEliminarM`agrada, especialment "obro el sol" una metàfora preciosa.
ResponderEliminarM'agrada i molt!
ResponderEliminar:)
un escrito lleno de luz y música, siempre música es la voz de la mujer para un corazón solitario..
ResponderEliminarhermoso querido Igor
Doncs és un poema de sensacions. I d'alguna cosa més que no aconsegueixo entendre... Suposo que per això també serveixen els poemes.
ResponderEliminarSalut.
Buen poema, el balcón de las reflexiones.
ResponderEliminarque tengas una feliz semana.
un saludo.
M'agrada l'estirament de la imatge, a punta de dia.
ResponderEliminarPilar