La mula morta, de Sebastià Alzamora

Un trencament amb la tradició poètica. Un esglai. La Mula Morta (Proa, 2001). Un dels llibres de poemes més sabrosos escrits en català dels darrers anys. Sebastià Alzamora ja havia escrit alguns llibres de poemes abans d'aquest, però no tan bons.

Sembla una foto d'un altre temps...

Aquí es desploma una poesia amarga, una mirada tèrbola. Mites regirats, versos esbiaixats. L'home modern deixat en un racó d'algun lloc. Si trobeu el llibre, engrapeu-lo como si fos un passaport que us pot treure d'algun lloc. El poeta de Llucmajor (Mallorca) descarrila encertadament en aquesta gran mossegada, La Mula Morta. Deixo un petit fragment.

Tu,

tan ínfima, tan verge i temerosa,

no cesses d'inquirir-me:

“Com resisteix l'hivern la mula?

Quin fogó resplendeix dins la païssa?

D'on ve la pols que opaca els finestrons

del teu taller?

Dels morts, potser: tot és possible,

tot és inevitable,

i el sol, quan baixa...

“El sol, quan baixa, encén tot el confeti,

dissipa els noms, els carros i eines,

enardeix la misèria del món” (...)