El poema Noia elèctrica neix d'una visió fugaç d'una dona al carrer del Pi de Barcelona que em va portar a recordar altres èpoques, altres moments, tot una gentada que vaig conèixer i que els camins del viure sovint et fan oblidar i oblidar-los, els uns als altres. Un petit homenatge poètic, doncs, als fantasmes del passat.
Noia elèctrica
El barret de costat,barret de copa.L'Appetite for que és desganai un infinit cansament per tots.Les malles negres metrallades,els filaments de bruixaet tapen el rostre de les estacionsi duus una oberta camisa de vellutraspat per la inclement ciutat
que t'assenyala com a repudiada.
No, no queda ningúde totes aquelles nits de rock and roll,excepte tu,una guspira tramposa.
Igor Kutuzov, octubre de 2012
Elèctric! m'encanta.
ResponderEliminarPetons!
"Guspira tramposa"... ja, ja... com diuen en castellà "Genio y figura hasta la sepultura"
ResponderEliminarUna abraçada
M'agrada, em quedo amb aquesta guspira tramposa, segur que és on rau l'essència de la noia elèctrica.
ResponderEliminarPetons i bon cap de setmana, Igor!!
El poema de la noia elèctrica m'agrada més ara que quan el vaig escriure.
EliminarI és curiòs, la "guspira tramposa" accepta gairebé qualsevol interpretació.
Salut.
Te veig, cada vegada més, còmode, Ígor. Com si t`haguessis descobert de bellnou amb la poesia.
ResponderEliminarAina Rotger, em fas por. Com pots saber el que penso i sento des de Nova York... Estic començant a escriure un nou llibre de poemes. Ja tinc dotze poemes i estic content, és una altre veu.
ResponderEliminarGuspira tramposa d'un temps que no existeix. De totes maneres, qualsevol interpretació és bona, aquí està la gràcia.
Petons.
Un nou llibre de poemes que, fins que no estigui acabat, no intentaré publicar...
ResponderEliminarm'ha agradat aquesta noia elèctrica!
ResponderEliminarRestes d'un temps que ja no existeix.
ResponderEliminarEl temps se'ls menjarà.