Poema del petit país

Primer de tot caldria preguntar-se si això és una poesia. Després, entendre que no és més que una mirada irònica sobre Catalunya, petit i gran país de les nostres misèries i alegries.

Aquest país és tan petit

Aquest país és tan petit

que del borrissol

en diuen bosc de les fades

i els àngels i els ànecs

es confonen al cel de cremallera

Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant

Tan petit, petit, petit

que les mascarades*

només les llegeixen

altres poetes

Aquest país és tan petit

que fins i tot els rockers

fan anuncis

pels usurers globals

amb noms comarcals

Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant

Els lladres no els cal

anar a presó,

els grassos no paguen

impostos

Els polítics somien

corrupteles perfectes

i parlen d'Icàries

de prostitutes n'hi ha poques

i a les festes badallen

els xulos ho són a mitja jornada
pel matí són perfumistes

els actors fan de reis

borratxos i escombriaires

a la tele surten quatre gats

que s'entrevisten ufanosos

els uns als altres

els professors tenen prou

amb dos noms

i un és d'un club de fútbol

els nens no surten del pati

les nenes tampoc

els pidolaires s'ho miren

i somriuen

els amics dels amics

són tots

de merda també

n'hi ha per a tothom

i els cucuts semblen

tenir una única cançó

Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant

* Mascarada, de Pere Gimferrer. Un grandiós llibre de poesia.

Petit Príncep