Rellegint
“Poemes Japonesos a la mort”, de Yoel
Hoffmann, em vaig tornar a emocionar, riure i pensar. Hi ha una
tradició ancestral al Japó d'escriure un petit poema
quan sents que la mort truca a la porta. Hi ha moltes maneres
d'escriure versos per acomiadar la vida. Si trobeu el llibre, no
dubteu i mossegueu-lo. Deixo tres petits poemes dels centenars que hi
ha, que he traduït de manera sencilla i tan directe del castellà
com he pogut. Estic començant a escriure un post llarg per publicar a Antiga Vamurta, ple de haikus, tankas i poemes curts dels monjos i guerrers japonesos.
Encara
que els meus dies s'haguessin allargat
la
foscor no s'hauria
retirat
d'aquest món.
En
el camí vers la mort, entre els turons,
m'embadaleix
la lluna.
Oroku,
una poetessa japonesa del segle XVI, escriu aquestes línies
abans de suicidar-se.
El
poeta Giun, que mort al 1333 a l'edat de 81 anys, escriu això.
Totes les doctrines
esmicolades:
L'ensenyament zen,
descartat;
Vuitanta-un anys.
El cel s'esberla i
desploma
la terra s'obre:
És dins el cor de
foc
on s'amaga la primavera.
I
un darrer poema, tan nuclear i dramàtic que em sembla genial:
El
darrer desig humà:
aferrar-se
a
l'aire.
Sempre he tingut una especial predilecció per els haikus i tankas! expectant em tens!!! ;)
ResponderEliminar(La il.lustració la trobo impressionant, m'encanta!)
Petons.
Para mí el mejor es el último, tan relacionado con la última inspiración/expiración, en definitiva con el última aliento.
ResponderEliminarY la ilustración es genial, suscribo lo dicho por chatnoir.
Un abrazo!
Sí, a mí em va impactar aquesta il.lustració o dibuix japonès... No cal més, només imaginar.
ResponderEliminarQuin art, aquests poetes japonesos.
Salut.
Espere que no m'agafe la mania, per això del meu TOC, d'escriure versos per cadascú dels qui veig morir en cada guàrdia, perquè faré un llibre molt gros.
ResponderEliminarSalutacions, Igor.
(A l'aire s'aferren tots, i nosaltres ho farem també)
Collons Dissortat. Estàs a primera línia de foc. I això deixa petja. El llibre dels que veus morir pot ser una manera de canalitzar el drama de la mort. O no. Potser és impossible saber-ho.
EliminarNosaltres també un farem. M'aferraré a l'aire tantes vegades com pugui.
Salut.
Per a mi la mort no és tan dramàtica com per a la immensa majoria de la gent. Això de que és alliberadora jo ho crec rigorosament en molts dels casos, però ni han d'altres...
EliminarSalut i molta per així complir tants anys com Giun i tindre ganes d'escriure.
Impactants! brutals! genials! el darrer és suprem!
ResponderEliminarÒndia, fa molta il.lusió saber que t'ha agradat. El llibre el vaig llegir en una biblioteca, així que és possible trobar-lo.
EliminarSalut.
Ara mateix vaig a buscar aquest llibre per internet.
ResponderEliminar