Un conte de Nadal, abans de Nadal, just quan queda un mes per les festes. Pertany al llibre "37 Relatos para leer cuando estés muerto". Aquí el publico en català i castellà, amb alguna diferència minúscula.
Conte
de Nadal. L'àvia
Al seu piset del carrer Hospital, amb l'escalfor de l'estufa que
cremava des del migdia, la dona ja tenia el sopar de la Nit de Nadal
gairebé enllestit. De la minúscula cuina va treure unes
costelles de porc amb patates i ceba.
«Ja tenim el sopar aquí», va mormolar. Mentre duia
la safata va mirar els mobles del menjador, que també era lloc
per dormir. Tants anys acompanyant-la. Estimava el bufet de fusta
negre on, al damunt, hi tenia les fotos de la família. «Verge
Maria! És aquesta crisis, que diuen que no marxa. Sinó,
tindríem un xai al forn o així. Però, escolta
tu! Les costelles de porc són ben bones també».
La flaire agre i dolça va expandir-se a l'aire tancat i calent
de la sala. Va deixar la carn a la taula, que ocupava més de
mig menjador. Les seves mans, ombrejades per la vellesa, i de dits
fràgils, van engrapar l'obridor com si aquest pesés tan
com un escriptori. Els lavis de l'àvia van traçar un
somriure melangiós quan recordà les valls d'Osona, quan
ella era una xicota i duia de l'estable a la casa dos grans lleteres.
I ho feia somrient, amb les galtes ben vermelles. Va obrir el vi.
«Avui res de tele, tu, que és Nit de Nadal», va
dir. Va servir les costelles, daurades i cruixents, i va començar
a sopar. Es va alçar un moment de la cadira. Primer va
acaronar el cap d'en Sandokan, aquell gat vell i escanyolit, i
després el va alçar deixant-lo sobre la taula. «Au
va! Un dia és un dia». Després va agafar la
fotografia d'en Manel i la recolzà sobre l'ampolla de vi. «Bon
profit i Bon Nadal a tothom», va dir mentre el gat esperava el seu premi.
Cena de nochebuena
En su pisito de la calle de los Templarios, al calor de la estufa de
butano que quemaba desde el mediodía, la mujer tenía la cena de nochebuena casi
a punto. De la minúscula cocina sacó las costillas de cerdo con patatas y
cebolla caramelizada.
«Ya tenemos la
cena aquí», dijo. Mientras entraba con la bandeja observó los muebles del
comedor, que también era donde dormía. Tantos años acompañándola. Sentía
predilección por el bufete de madera negra en el que, encima, tenía las fotos
de la familia. «Virgen Santa, es esta crisis, que dicen que no quiere irse.
Sino, serviría un cabrito al horno o algo así. Pero, ¡oye! Las costillas son
muy buenas también». El aroma agridulce saturó el aire cerrado y caliente de la
estancia. Las manos manchadas por la vejez, los dedos como alfileres que se
cernieron sobre el abridor como si este fuera el saliente de una cornisa. Los
labios de la mujer esbozaron una sonrisa con líneas de melancolía al rememorar
los valles de montaña, en los tiempos que ella era una moza y en cada amanecer
cargaba del establo a la casa dos grandes lecheras llenas de tibieza. Y lo
hacía contenta, con los mofletes rojos, la cara caliente. Abrió el vino.
«Esta noche, nada
de tele, que es nochebuena», recordó. Sirvió las costillas doradas. Iba a
empezar a comer cuando se levantó un momento de la silla. Se agachó para
acariciar la cabeza de Sandokán, el gato viejo que estaba en los huesos. Lo
alzó, dejándolo sobre la mesa. «Venga, va, un día es un día». Luego tomó del
bufete la fotografía de Alfredo y la dejó apoyada sobre la botella de vino.
«Buen provecho y felices fiestas a todos», dijo, mientras el gato se arqueaba y,
conformándose con oler, esperaba su premio.
Preciós!
ResponderEliminarPetons.
Una història molt trista.
ResponderEliminarCostelles no són "chuletas" en castellà? :D
Una història trista per a unes dates tristes. No m'agraden els Nadals, però si que m'agrada aquest conte que ja havia llegit l'any passat en aquella iniciativa de l'amic Sergi en la que també vaig participar. A veure si algú s'anima a convocar alguna cosa semblant i em fa moure els dits sobre el teclat, que fa temps que no escric res de res.
ResponderEliminarUna abraçada, xaval!
Sí que m'agraden els Nadals, però també és cert que res a veure amb la infantesa. Allò eren Nadals. Fer de jefe no és ni la meitat de divertit. L'àvia del conte de la Nit de Nadal, la veritat, penso que és una entre milers d'avis i àvies varades en algun pis sense llum.
ResponderEliminarAina, em vas dubtar.
Salut.
M'ha fet gràcia que l'àvia fos de les valls d'osona, el parlar s'hi acosta molt. M'agrada molt, tot i ser una història de soledat l'àvia se'n surt prou bé i a la seva manera és feliç, ja sigui amb la companyia dels animals i la dels records, i l'acceptació del propi nadal. Preciós!!
ResponderEliminarMuy acogedor. Me has dado muchas ganas de abrazar a mi abuela.
ResponderEliminarUn saludo.
Ah, qué bien. Estaba pensando que debería escribir algo alegre y positivo sobre els Nadals. A ver si lo consigo alguna vez.
ResponderEliminarM'ha conmogut.
ResponderEliminarQuina pena de vida i de mon...