I
al migdia el trànsit es succeeix com una cadena sense fi, com
un esllavissament continuu d'una muntanya de deixalla i metall. Però,
per sobre d'aquest eixordament que et trenca els ossos i t'anul·la,
ressona un pardal llunyà que des d'algun terrat refila.
La
melodia parla de l'horitzó. La música és a tot
arreu i obre el porticó de l'esperança.
Aquí mateix, en la meua terrassa, tinc una merla molt disciplinada, que trenca el so desagradable del quotidià...
ResponderEliminarSempre quedarà algun pardal...
La merla disciplinada. Molt bo. Doncs per aquí les orenetes també ho són. Tornen sempre, per sobre les ambulàncies, el sorollot de la ciutat i aquesta ciutat un xic espantada.
ResponderEliminarSempre queden merles, orenetes i pardals despistats.
Salut.
espero que el porticó s'obri de bat a bat
ResponderEliminarEls pardals ens miren i no s'ho poden creure...
ResponderEliminar