Poesia a la germana, de Georg Trakl

Georg Trakl és una d'aquelles figures dramàtiques. Un artista i un home incapacitat per trobar el seu lloc a la societat. De fet, va morir de sobredosis de cocaïna després de participar i atendre, sense medicaments per oferir, com l'oficial mèdic que era, a més de 90 soldats a la batalla de Grodek (Primera Guerra Mundial, 1914). 

La seva poesia en canvi té molt de simbolista, en temps d'impressionistes. Són versos amb alè oníric. Els poemes semblen una altre vorera que el poeta austríac construeix vers a vers. La poesia que deixo, traduïda per Feliu Formosa, és una flor. Parla, suposo, de la seva germana Grete, amb qui tenia una relació molt intensa.

A la germana
Allà on camines es fa tardor i vespre,
Blava salvatgina que sota els arbres ressona,
Bassa solitària al vespre.

Lleument el vol dels ocells ressona,
L’aflicció damunt l’arc dels teus ulls.
El teu somriure prim ressona. 

Déu t’ha arquejat les parpelles.
Estrelles busquen de nit, filla del Divendres Sant,
L’arc del teu front. 

Salvador Espriu, eren per la filla les barques de paper?

Ara o abans, l'Any Espriu. L'obra de Salvador Espriu sovint és profunda, bella i esquerpa, fosca fins i tot. Volia començar a dir coses d'Espriu amb una poesia que contradiu el que acabo d'escriure. Aquí us deixo aquesta petita meravella de poema, que sembla escrit per a una filla o fill. 

Barques de paper
varva en la llarga
quietud del vent.

L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons
miraré la barca
del soldat de plom

Poema del Falcó, de Ted Hughes

El Falcó Immòbil potser sigui la peça més famosa dels poemes d'animals del poeta britànic Ted Hughes. Us deixo en aquest blog la poesia en català traduïda a la meva manera, on també intento considerar la musicalitat i el vers del poema original.

Compte, la creació poètica de Ted Hughes és molt diversa i rica. Que ningú pensi que només hi ha bèsties i animals, com aquest Falcó, i el proper poema que vull traduir, el dels Cavalls, només són un vèrtex. Hi ha les poesies de Cartes d'Aniversari, dedicades a la seva primera dona, Sylvia Plath, hi ha els poemes metafísics encarnats per la figura un xic burleta i caòtica del Corb, Hughes té peces dedicades a la natura, a l'home, té poesies d'amor, poemes tràgics, etc.

Aquest poema del Falcó va ser polèmic. S'acusà al poeta anglosaxó de neonazi, de recolzar d'alguna manera el totalitarisme. De fet, a Ted Hughes se'l va acusar de tot. Ximpleries. Ell planteja una visió de la natura, com Rilke ho va començar a fer als Nous Poemes (recordeu La Pantera) desprovista, fins on es podia, de qui la mirava. Fins a cert punt, Hughes i Rilke es troben en l'objectivació de l'objecte, encara que sovint tots dos poetes eleven l'objecte a símbol, com si l'art fos inevitable. A “Falcó Immòbil” la natura no és cruel o abjecte, ni bona ni generosa. La natura és.

FALCÓ IMMÒBIL

Assegut damunt el bosc, els ulls closos.
Inacció, cap fals somni
Entre el meu cap ganxut i les ganxudes urpes:
Adormit assajo caceres perfectes i menjo.

Em són adients els arbres alts!
La fluïdesa de l'aire i el raig de sol
Són avantatges per a mi;
I la terra alça el rostre perquè l'examini.

Les urpes fixes sobre l'aspre escorça.
Calgué la totalitat de la Creació
per fer l'urpa, cadascuna de les meves plomes:
Ara les meves potes controlen la Creació

O m'elevo i ho remoc tot lentament —
Mato on em convé perquè tot és meu.
No hi ha sofisticació en el meu cos:
La meva manera de fer és arrancar caps —

L'assignació de la mort.
L'únic camí del meu vol travessa
directe els ossos dels vius.
Cap argument sosté el meu dret:

El sol és al meu darrera.
Res ha canviat des de que hi sóc.
El meu esguard no permet cap canvi.
I tot ho mantindré exactament com està.

Hawk Roosting

I sit in the top of the wood, my eyes closed.
Inaction, no falsifying dream
Between my hooked head and hooked feet:
Or in sleep rehearse perfect kills and eat.

The convenience of the high trees!
The air's buoyancy and the sun's ray
Are of advantage to me;
And the earth's face upward for my inspection.

My feet are locked upon the rough bark.
It took the whole of Creation
To produce my foot, my each feather:
Now I hold Creation in my foot

Or fly up, and revolve it all slowly -
I kill where I please because it is all mine.
There is no sophistry in my body:
My manners are tearing off heads -

The allotment of death.
For the one path of my flight is direct
Through the bones of the living.
No arguments assert my right:

The sun is behind me.
Nothing has changed since I began.
My eye has permitted no change.
I am going to keep things like this. 

Ted Hughes, el poema de la guineu

D'entre els famosos poemes d'animals del poeta anglès Ted Hughes aquest de la guineu va ser el primer. Bé és pot entendre com un poema màgic, en el que l'animal, o l'esperit de l'animal, visita el poeta que mig dorm en la profunditat de la matinada. Així, El Pensament-Guineu, parla de la inspiració, d'allò irracional que té la poesia, i de moltes altres coses. Fins i tot es podria entendre en clau d'encarnació d'animal-home, una creença antiga. 

L'he traduït tan bé com he pogut, alegrament, sense cap pretensió acadèmica. L'he traduït per gaudir-ne. Desconec si mai aquest poema s'ha traduït al català. Si sóc el primer en desxifrar aquest artefacte nuclear a la nostra llengua seria una evident senyal que cal portar la cultura catalana al mecànic i canviar de motor. Espero equivocar-me.

El Pensament-Guineu

Imagino aquest moment de bosc de mitjanit:
Alguna cosa més està viva
Al costat del rellotge solitari
I aquest full en blanc per on moc els dits.

A través de la finestra no veig cap estel:
Alguna cosa més a prop
Més profunda al fons de la foscor
Està entrant a la soledat:

Fred, tan delicat com la neu fosca,
El musell de la guineu toca la branca, la fulla;
Dos ulls provoquen un moviment, que ara
I altre cop ara, i ara, i ara

Imprimeix clares petjades a la neu
Entre els arbres, una ombra borrosa
Amb cautela s'atura a la soca i en el buit
D'un cos gosa avançar.

Creuant les clarianes, una mirada,
Una vasta i profunda verdor,
Brillant, concentrada,
Que va a la seva fins que de sobte

La tallant i calenta fortor de guineu
Entra al forat fosc de la ment.
La finestra buida d'estrelles, sona el rellotge,
La página està impresa.

                                   Ted Hughes, by Igor Kutuzov.


The Thought Fox

I imagine this midnight moment's forest:
Something else is alive
Besides the clock's loneliness
And this blank page where my fingers move.

Through the window I see no star:
Something more near
Though deeper within darkness
Is entering the loneliness:

Cold, delicately as the dark snow,
A fox's nose touches twig, leaf;
Two eyes serve a movement, that now
And again now, and now, and now

Sets neat prints into the snow
Between trees, and warily a lame
Shadow lags by stump and in hollow
Of a body that is bold to come

Across clearings, an eye,
A widening deepening greenness,
Brilliantly, concentratedly,
Coming about its own business

Till, with sudden sharp hot stink of fox
It enters the dark hole of the head.
The window is starless still; the clock ticks,
The page is printed.