Ted Hughes, el poema de la guineu

D'entre els famosos poemes d'animals del poeta anglès Ted Hughes aquest de la guineu va ser el primer. Bé és pot entendre com un poema màgic, en el que l'animal, o l'esperit de l'animal, visita el poeta que mig dorm en la profunditat de la matinada. Així, El Pensament-Guineu, parla de la inspiració, d'allò irracional que té la poesia, i de moltes altres coses. Fins i tot es podria entendre en clau d'encarnació d'animal-home, una creença antiga. 

L'he traduït tan bé com he pogut, alegrament, sense cap pretensió acadèmica. L'he traduït per gaudir-ne. Desconec si mai aquest poema s'ha traduït al català. Si sóc el primer en desxifrar aquest artefacte nuclear a la nostra llengua seria una evident senyal que cal portar la cultura catalana al mecànic i canviar de motor. Espero equivocar-me.

El Pensament-Guineu

Imagino aquest moment de bosc de mitjanit:
Alguna cosa més està viva
Al costat del rellotge solitari
I aquest full en blanc per on moc els dits.

A través de la finestra no veig cap estel:
Alguna cosa més a prop
Més profunda al fons de la foscor
Està entrant a la soledat:

Fred, tan delicat com la neu fosca,
El musell de la guineu toca la branca, la fulla;
Dos ulls provoquen un moviment, que ara
I altre cop ara, i ara, i ara

Imprimeix clares petjades a la neu
Entre els arbres, una ombra borrosa
Amb cautela s'atura a la soca i en el buit
D'un cos gosa avançar.

Creuant les clarianes, una mirada,
Una vasta i profunda verdor,
Brillant, concentrada,
Que va a la seva fins que de sobte

La tallant i calenta fortor de guineu
Entra al forat fosc de la ment.
La finestra buida d'estrelles, sona el rellotge,
La página està impresa.

                                   Ted Hughes, by Igor Kutuzov.


The Thought Fox

I imagine this midnight moment's forest:
Something else is alive
Besides the clock's loneliness
And this blank page where my fingers move.

Through the window I see no star:
Something more near
Though deeper within darkness
Is entering the loneliness:

Cold, delicately as the dark snow,
A fox's nose touches twig, leaf;
Two eyes serve a movement, that now
And again now, and now, and now

Sets neat prints into the snow
Between trees, and warily a lame
Shadow lags by stump and in hollow
Of a body that is bold to come

Across clearings, an eye,
A widening deepening greenness,
Brilliantly, concentratedly,
Coming about its own business

Till, with sudden sharp hot stink of fox
It enters the dark hole of the head.
The window is starless still; the clock ticks,
The page is printed.