Poema del Falcó, de Ted Hughes

El Falcó Immòbil potser sigui la peça més famosa dels poemes d'animals del poeta britànic Ted Hughes. Us deixo en aquest blog la poesia en català traduïda a la meva manera, on també intento considerar la musicalitat i el vers del poema original.

Compte, la creació poètica de Ted Hughes és molt diversa i rica. Que ningú pensi que només hi ha bèsties i animals, com aquest Falcó, i el proper poema que vull traduir, el dels Cavalls, només són un vèrtex. Hi ha les poesies de Cartes d'Aniversari, dedicades a la seva primera dona, Sylvia Plath, hi ha els poemes metafísics encarnats per la figura un xic burleta i caòtica del Corb, Hughes té peces dedicades a la natura, a l'home, té poesies d'amor, poemes tràgics, etc.

Aquest poema del Falcó va ser polèmic. S'acusà al poeta anglosaxó de neonazi, de recolzar d'alguna manera el totalitarisme. De fet, a Ted Hughes se'l va acusar de tot. Ximpleries. Ell planteja una visió de la natura, com Rilke ho va començar a fer als Nous Poemes (recordeu La Pantera) desprovista, fins on es podia, de qui la mirava. Fins a cert punt, Hughes i Rilke es troben en l'objectivació de l'objecte, encara que sovint tots dos poetes eleven l'objecte a símbol, com si l'art fos inevitable. A “Falcó Immòbil” la natura no és cruel o abjecte, ni bona ni generosa. La natura és.

FALCÓ IMMÒBIL

Assegut damunt el bosc, els ulls closos.
Inacció, cap fals somni
Entre el meu cap ganxut i les ganxudes urpes:
Adormit assajo caceres perfectes i menjo.

Em són adients els arbres alts!
La fluïdesa de l'aire i el raig de sol
Són avantatges per a mi;
I la terra alça el rostre perquè l'examini.

Les urpes fixes sobre l'aspre escorça.
Calgué la totalitat de la Creació
per fer l'urpa, cadascuna de les meves plomes:
Ara les meves potes controlen la Creació

O m'elevo i ho remoc tot lentament —
Mato on em convé perquè tot és meu.
No hi ha sofisticació en el meu cos:
La meva manera de fer és arrancar caps —

L'assignació de la mort.
L'únic camí del meu vol travessa
directe els ossos dels vius.
Cap argument sosté el meu dret:

El sol és al meu darrera.
Res ha canviat des de que hi sóc.
El meu esguard no permet cap canvi.
I tot ho mantindré exactament com està.

Hawk Roosting

I sit in the top of the wood, my eyes closed.
Inaction, no falsifying dream
Between my hooked head and hooked feet:
Or in sleep rehearse perfect kills and eat.

The convenience of the high trees!
The air's buoyancy and the sun's ray
Are of advantage to me;
And the earth's face upward for my inspection.

My feet are locked upon the rough bark.
It took the whole of Creation
To produce my foot, my each feather:
Now I hold Creation in my foot

Or fly up, and revolve it all slowly -
I kill where I please because it is all mine.
There is no sophistry in my body:
My manners are tearing off heads -

The allotment of death.
For the one path of my flight is direct
Through the bones of the living.
No arguments assert my right:

The sun is behind me.
Nothing has changed since I began.
My eye has permitted no change.
I am going to keep things like this.