Nous demiürgs
Aquí arriben els
nous demiürgs
enfilant-se un a
un a l'escenari
empesos per déus
mediocres.
Pugen i canten
boniques històries
un darrera
l'altre,
donen fe de la
noia que marxa
un darrera
l'altre,
del desencís de la flor
marcida,
cansalada de comèdia.
Són tan dolços, estimen
tant viure,
que es fan estimar amb
llàgrimes,
un darrera l'altre,
mentre hi ha un noi a
cada
xamfrà, a cada cubell,
a cada escala hi ha un
noi
escarpat amb el silenci
del pobre,
lluny de les
cançons
de surfistes i
martinis
a las arenes llargues,
molt lluny, molt lluny,
la noia rodola pels
polígons
la dona implora al pare
nostre
el pare surt
d'amagat del cau
del menjadors socials
amb un nen a cada mà
sense mirar a dreta i
esquerra.
Què els hi pots
ensenyar,
quin es el camí que
mostres?
I els nous demiürgs
canten desencoratjats
aquesta
fi de món sentimental
un darrera l'altre,
avui, dia de desnonats,
de suïcidis discrets, de
mares sense llet,
d'homes de ferro
esventrats
de velles, joves
i infants llançats
escales avall,
un darrer
l'altre, un darrera l'altre, un darrera l'altre, un...
I.K, abril de 2015
Que dur aquest poema!
ResponderEliminarSí, potser sí. Em té al.lucinat la reacció dels artistes davant de la crisi. No diuen res, no fan res, no parlen. I segueixen enamorats del seu mirall.
ResponderEliminarSalut.
Igor, jo ja he passat per la meva crisi creativa personal, és normal que no parli de la crisi general ara que puc!
EliminarSi, meravellosament dur.
ResponderEliminarM'encanta.
Me ha encantado, Besos.
ResponderEliminarMucho, enhorabuena.
Bé, després vindrà un altre poema. Críptic i poc popular.
ResponderEliminarFins aviat.
Bé, després vindrà un altre poema. Críptic i poc popular.
ResponderEliminarFins aviat.