Autoretrat poètic. Les Meves Mans

Una poesia que és també un autoretrat. Un poema irònic. Puf, quin risc!

Mans, by Igor Kutuzov.

Les Meves Mans

Sóc de mida curta,

l'últim al pal de paller

i sóc d'esquena pesant,

els pòmuls alts com la mare

que va néixer a una plana

del nord, molt verda, molt verda...

I aquestes mans?

Ulls foscos, cercle negre

d’alguna riba d’aquest alegre

arc mediterrà, on tots sempre

hem estat en guerra.

Les mans petites, de nan,

dits escapçats bons pel sedàs,

ineptes per les tecles.

Cames per córrer i una panxa

ample i tova perquè hi rodi

el ceràmic crani d’un infant.

Però aquestes mans que no agraden

a les dones, inútils,

on les puc amagar?

I l’hàbit fa l’hàbil, maldestre

per tot, fan rodolar l’hexàgon

groc i negre del Staedtler

que dansa entre guspires

per trobar les veus

que arriben i salten

fins al bosc, on es perden

i tornen, vestides d'altres colors.

                                        Igor Kutuzov.

Poetessa Anna Aguilar-Amat

Amb cinc llibres de poesia, l'obra poètica de Anna Aguilar-Amat penso que és tot un referent al petit planeta dels versos catalans. Ha guanyat premis, entre ells el Carles Riba del 2000 amb Trànsit entre dos vols, tot i que el més important per a mi és que la seva poesia m'acarona i m'acompanya. Cantan dos veus, una íntima i la que mira el món. Una mirada que a vegades no surt de la cambra i d'altres, mira tota la vall i més enllà.

Té la seva poesia una proximitat que enganya. Quan creus transitar sobre mètriques quotidianes, la poetessa de Barcelona t'enreda i caus en la profunditat soterrada dels seus poemes.

«Però això no fa menys bells ni menys estranys

els objectes trobats, desats dins un ventre de vidre

tubular que és la teva esperança».

Diu en un fragment del poema Relativitat, del llibre Música i Escorbut (Edicions 62, 2002).

Una altre característica de la seva manera de fer és el llenguatge. No cal anar llegint mentre es sosté un diccionari a la mà. Un llenguatge proper que ressona en moltes direccions. Un altre tret notable és el ritme i la mètrica, que sota el puny de Aguilar-Amat, sí semblen sotmetre's. Sovint són versos lliures. Però d'aquells rars, versos lliures dotats de musicalitat.

Com sempre, el millor és llegir l'autora.

Ah, primer deixo l'enllaç a la seva interessant pàgina web: http://www.annaaguilaramat.net/

Benaventurances

Dius que l’amor és com un got:

es trenca si l’agafes

massa fort o massa fluix.

Ronny Someck, Trosset de vidre

Benaventurats aquells que no han trencat cap got,

que no van prémer poc ni tampoc massa

la copa amb què brindaven.

O aquells que van deixar-lo caure 

sobre una superfície

tova de factures o de bolquers 

o baralles de cartes.

Els que adquiriren duralex, 

metacrilat o porexpan.

O l’eucarístic copó massís dins l’or.

Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada

per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la

vitrina amb els anells.

O aquell que en ser ell mateix el recipient

va deixar d’existir, a mans d’un altre.

Benaventurats els no poetes.

Visquin les fonts; els tolls com aquest

poema.

Quatre Patis, el poema

 Publico la poesia Quatre Patis que dóna títol a aquest recull de poemes. És una minúscula visió del món. Un fragment d'univers.

Quatre Patis

Un pati. Hi veig un gran arbre

també un columpi nou, grava.

Surten els nens tots els dissabtes,

els grans miren mentre badallen.

Dos patis. Runa, no s’hi veu

mai ningú, un llit de ciment.

Espero i es capgira el cel.

Tres patis. La senyora Alzheimer

va marxar. Oblidava els dies.

Alzheimer, deu néts, molts veïns.

Soledat, morir, una dita:

“Escolta’m bé! No tinguis fills!”.

Quatre patis. L’últim era un pati

fet per la calma. Tardes travessades

per pilars de cel que besen les fulles,

flors i herbes voltant les reixes de fusta.

Va morir la dona. L’home va i torna

pels matins, callat, els gats es cargolen.

L’home mira les plantes, les vetlla i rega,

els estels i els sols giren sense pressa.

A les nits el veig tocat per la fosca,

molt quiet, somriu intrigat, s’espera.

                                                          By Igor Kutuzov

Marcial, l'animal poètic

 Marc Valeri Marcial, poeta llatí, neix a Bílbilis l'any 43 dC i mor, després d'una llarga estada a la Roma imperial, l'any 104 dC. Creador d'epigrames i una extensa i bestial obra poètica. No hi ha ningú com Marcial, potser Catul, en algun moment. Ara es podrien escriure versos així?

Qui et recomanà de tallar el nas a l’adúlter?
No és amb aquest tros, marit, que t’ha deshonrat.
Neci! Què has fet? La teva dona no ha perdut res amb això,
ja que la polla del teu Deífob ha quedat ben sencera.

4 Patis. Descarregar gratis el llibre.

Portada del llibre de poesia 4 Patis.

Avui, 22 de desembre de 2012 he fet un canvi. De moment, el llibre només està disponible a Amazon per 0.89 cèntims. Us deixo l'enllaç: POEMES 4 PATIS AMAZON.ES
Fins aviat! 

El llibre de poesia 4 Patis està disponible en descàrrega gratuïta en algunes pàgines d'Internet. He mirat que estigués disponible en diferentes formats, per facilitar la lectura en diferents dispositius.

Si algú li ve de gust se'l pot descarregar en les següents pàgines i també, un cop descarregat, reenviar-ho a amics, familiars, coneguts i fins i tot els molts saludats. Sí que recomano, més que cap altre, el format PDF, per ser el més universal i perquè és l'únic que he revisat. 
Encara que queden alguns poemes per pujar al blog, penso que ara és un bon moment per penjar el llibre. Així, desitjo que us agradin els poemes.

Smashwords 4 Patis

La millor pàgina amb tots els formats.

Amazon 4 Patis 

Encara no he aconseguit que sigui gratuït aquí i costa 0.89 cèntims.

Bubok 4 Patis