Publico la poesia Quatre Patis que dóna títol a aquest recull de poemes. És una minúscula visió del món. Un fragment d'univers.
Quatre PatisUn pati. Hi veig un gran arbreSurten els nens tots els dissabtes,els grans miren mentre badallen.Dos patis. Runa, no s’hi veumai ningú, un llit de ciment.Espero i es capgira el cel.Tres patis. La senyora Alzheimerva marxar. Oblidava els dies.Alzheimer, deu néts, molts veïns.Soledat, morir, una dita:“Escolta’m bé! No tinguis fills!”.Quatre patis. L’últim era un patifet per la calma. Tardes travessadesper pilars de cel que besen les fulles,flors i herbes voltant les reixes de fusta.Va morir la dona. L’home va i tornapels matins, callat, els gats es cargolen.L’home mira les plantes, les vetlla i rega,els estels i els sols giren sense pressa.A les nits el veig tocat per la fosca,molt quiet, somriu intrigat, s’espera.
By Igor Kutuzov
Jo en veig sis, de patis... ¿ I saps què? em fascinen! cada pati és un món, com cada vers teu! ;)
ResponderEliminarPetons!
Según lo leía me imaginaba la escena final de una peli muy triste.
ResponderEliminarEl ritmo es muy bueno, es como viajar sobre las olas al pronunciar cada verso :)
Un abrazo.
Els dos patis que jo tinc són particuars, encara que si plou ja es sap...
ResponderEliminarCada pati teu és un xicotet món. Jo sóc un voyeur consumat i sens dubte passaria hores mirant i mirant i mirant...
I és veritat que el ritme és molt bo.
Una abraçada, Lluís.
Magnífic poema Igor,
ResponderEliminarque disfrutes el fin de semana.
un saludo.
M'alegra que us agradi. I sobretot que la musicalitat us hagi cridat l'atenció.
ResponderEliminarPer cert, a la foto que acompanya el poema hi surten els patis que van inspirar aquesta poesia.
Salut.
Tants patis com sentiments.
ResponderEliminarTants patis com persones.
Entre la quietud y el olvido, una preciosa canción con ritmo de balada.
ResponderEliminarMagnífico.
Un abrazo.
Oh, entre la quietud y el olvido//// ya es un verso!!! Y de los buenos.
ResponderEliminarUn abrazo.