Poetessa Anna Aguilar-Amat

Amb cinc llibres de poesia, l'obra poètica de Anna Aguilar-Amat penso que és tot un referent al petit planeta dels versos catalans. Ha guanyat premis, entre ells el Carles Riba del 2000 amb Trànsit entre dos vols, tot i que el més important per a mi és que la seva poesia m'acarona i m'acompanya. Cantan dos veus, una íntima i la que mira el món. Una mirada que a vegades no surt de la cambra i d'altres, mira tota la vall i més enllà.

Té la seva poesia una proximitat que enganya. Quan creus transitar sobre mètriques quotidianes, la poetessa de Barcelona t'enreda i caus en la profunditat soterrada dels seus poemes.

«Però això no fa menys bells ni menys estranys

els objectes trobats, desats dins un ventre de vidre

tubular que és la teva esperança».

Diu en un fragment del poema Relativitat, del llibre Música i Escorbut (Edicions 62, 2002).

Una altre característica de la seva manera de fer és el llenguatge. No cal anar llegint mentre es sosté un diccionari a la mà. Un llenguatge proper que ressona en moltes direccions. Un altre tret notable és el ritme i la mètrica, que sota el puny de Aguilar-Amat, sí semblen sotmetre's. Sovint són versos lliures. Però d'aquells rars, versos lliures dotats de musicalitat.

Com sempre, el millor és llegir l'autora.

Ah, primer deixo l'enllaç a la seva interessant pàgina web: http://www.annaaguilaramat.net/

Benaventurances

Dius que l’amor és com un got:

es trenca si l’agafes

massa fort o massa fluix.

Ronny Someck, Trosset de vidre

Benaventurats aquells que no han trencat cap got,

que no van prémer poc ni tampoc massa

la copa amb què brindaven.

O aquells que van deixar-lo caure 

sobre una superfície

tova de factures o de bolquers 

o baralles de cartes.

Els que adquiriren duralex, 

metacrilat o porexpan.

O l’eucarístic copó massís dins l’or.

Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada

per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la

vitrina amb els anells.

O aquell que en ser ell mateix el recipient

va deixar d’existir, a mans d’un altre.

Benaventurats els no poetes.

Visquin les fonts; els tolls com aquest

poema.