La
tensió i la insignificança al voltant d'aquest espai
quan
el cotxe s'atura a la carretera, les tropes n'inspeccionen
el
model i la matrícula i, mentre un d'ells ajup el cap
cap
a la teva finestra, t'adones que n'hi ha més
apostats
en un turó, més endavant, que et tenen al punt de mira
dels
fusells que bressolen i que et mantenen protegit
i
tot és pura interrogació
fins
que un rifle et fa un senyal i avances
amb
acceleració despreocupada, vigilada —
una
mica més buit, una mica cansat
com
sempre passa amb aquest estremiment del jo,
subjugat,
sí, i obedient.
De
manera que continues conduint fins a la frontera de l'escriptura
on
tot torna a succeir. Els fusells damunt els trípodes;
el
sergent amb la ràdio portàtil repetint
les
teves dades, a l'espera del grinyol
de
l'autorització; el tirador que pot entrenar-se amb tu
caient-te
des del sol com un falcó.
I
de sobte, ja has passat, inculpat però lliure,
com
si haguessis passat des del darrere d'una cascada
al
corrent negre d'una carretera d'asfalt
deixant
enrere els vehicles blindats, entremig
els
soldats apostats que flueixen i s'allunyen
com
ombres d'arbres al parabrisa brillant.
